Als mitjans de comunicació espanyols surten sovint notícies i articles que parlen sobre el racisme dels espanyols. I, evidentment, sempre es refereixen a actituds xenòfobes, o planerament racistes, que impliquen ciutadans d’origen normalment extracomunitari.
Mai no fan referència a les actituds racistes i xenòfobes que una part molt important de la població espanyola sent envers els catalans. Enlloc veuen que fer boicots comercials o donar opinions insultants contra tot el que tingui a veure amb Catalunya és, de fet, un acte xenòfob, com a mínim. Tots tenim presents l’anticatalanisme banal de molts presentadors de televisió espanyols, i no cal ni fer esment dels famosos reportatges d’emissores com Telemadrid, programes de la COPE, o portades insultants de diaris madrilenys com l’ABC, El Mundo, o La Razón…
Només cal tenir el fetge prou fort per visitar els fòrums d’internet o els comentaris a les notícies sobre Catalunya, ja sigui sobre la seva cultura, llengua o política, per adonar-se que hi ha un odi que ja no qualificaria com a latent sinó obertament manifest contra els “polacos” i “catalanufos” en general. No se’n salva res ni ningú, i els insults ,i fins i tot amenaces de mort, són a l’ordre del dia.
És per això que celebro el nou requeriment que el diari AVUI fa als seus lectors per a que els comentaris provinguin únicament d’usuaris registrats amb nom i cognoms. Una altra cosa és com s’ho faran els responsables del diari per a verificar que els noms donats són genuïns.
I jo em demano: Què fan els nostres governants i els nostres polítics per tal de controlar i aturar aquestes actituds, aquests comportaments, i fer que la nostra identitat, la nostra nacionalitat, no estiguin constantment sota l’atac dels mitjans espanyols i una proporció molt gran de ciutadans espanyols anònims? Podem fer-hi res? Algú es pensa que aquests actes, aquestes actituds tan greus, serien tolerades si fóssim independents? O si les víctimes fossin els espanyols per part dels catalans? O si aquesta mena de llenguatge groller i atacs xenòfobs fos adreçat a cap altra nacionalitat?
Alguna cosa falla a Espanya quan tot això pot passar amb el silenci còmplice de l’Estat, els nostres governants i la majoria de ciutadans del nostre país. Quan despertarem d’aquest malson i començarem a caminar nosaltres mateixos sense sentir al clatell l’alè infame dels nostres veïns peninsulars? Quan podrem ser nosaltres mateixos sense que ningú de fora ens insulti o degradi sense miraments? Quants més insults i actituds prepotents haurem de suportar per a que, finalment, reaccionem i ens adonem que amb aquesta gent no hi ha res a fer?
