QUINS DIES

Aquesta setmana s'ha commemorat el 75 aniversari del final de la guerra a Catalunya. Les tropes arribaven a la Jonquera després d'haver aterrit la població civil de centenars de pobles, amb la pràctica subsegüent d'afusellaments indiscriminats.
També fa 50 anys de l'engegada de la regió autònoma de les províncies africanes d'Espanya (Guinea i Fernando Poo). Ens ho va recordar un esplèndid reportatge de TV3 del passat diumenge. Salvador López de la Torre, des de l'ABC del 17 de desembre de 1963 afirmava que “el referèndum de Guinea Equatorial ha estat un veritable exemple per a tots els pobles d'Àfrica (•••) la jornada electoral (•••) podria considerar-se com un extraordinari exemple de lleial aplicació dels principis que encapçalen la carta d'Addis Abeba: els pobles tenen el dret inalienable de determinar el seu destí”. És a dir, fa mig segle dues províncies de la indivisible nació espanyola feien un referèndum d'autogovern, que preludiaba al cap de quatre anys la independència. Amb una conferència Constitucional presidida per Fernando María Castiella, ministre d'Afers Exteriors i davant la delegació guineana de Federico Ngomo.
Un altre aniversari. Es compleixen, igualment, 50 anys de l'epidèmia de poliomielitis que es va acarnissar amb milers de ciutadans espanyols per una pura negligència del règim franquista i que ara mateix està afectant amb la síndrome postpolio els milers que van poder sobreviure. El reportatge, també de TV3, va ser dramàtic.
La setmana ens ha ofert el numeret de la rampa. La Monarquia, que va jurar els principis del Moviment un any després de la independència de Guinea, està passant hores baixes. Només una important trama judicial al servei de la casta permetrà salvar la Infanta i carregar el mussol al marit. Passi el què passi, la monarquia restaurada per Franco està tocada.
Al Congrés dels Diputats, la majoria arrolladora del PP elimina la justícia universal. Alguns ingenus creuen que és per estalviar-se conflictes diplomàtics amb potències emergents. No. És per evitar que altres tribunals de justícia estrangers, aplicant la reciprocitat, jutgin els crims contra la humanitat dels jerarques del franquisme encara vius. La llei de l'avortament ha situat Espanya en la cua dels drets de les dones europees. Diverses manifestacions feministes a Europa han protestat contra aquesta involució que ens retorna al nacional-catalolicisme de l'època de la Cruzada. El mateix Congrés dels Diputats ha bloquejat la proposta del Parlament per a la dació en pagament, mostrant una vegada més la connivència del PP amb els sectors econòmics més retrògrads.
Un altre tema actual. Catalunya s'ha retirat (l'han retirat) del debat sobre dèficit fiscal i ja està en una altra òrbita, la del soberanisme. Han quedat amb el cul a l'aire les elits de l'Espanya perjudicada pel sistema de colonialisme fiscal gestionat des de Madrid a favor propi i de les comunitats subsidiades. Tres furibunds espanyolistes: Bauzá, Fabra i Valcárcel, en la seva trobada reivindicativa d'un model de finançament just, utilitzaven una artilleria verbal que en boca d'un polític no espanyolista seria tractada d'insurreccional. Tant, que l'inefable Monago es permetia resumir en una frase l'essència de la ideologia espanyolista. Quan acusava als que protestaven del dèficit fiscal de “mercat jueu”, pensant en Catalunya, estava insultant racialment alhora a jueus i a catalans.
A Catalunya, podrem tenir molts defectes, i fins i tot la nostra pròpia oligarquia. Però mai hi haurà majories polítiques de filiació franquista que permetin continuar amb l'amnèsia sobre la repressió, o amb episodis com els de la polio, que negui el dret democràtic a decidir, que elimini la justícia internacional, que impedeixi a les dones decidir, o que sigui insensible als casos d'extorsió com els dels desnonaments. Veient tot això i que quan Catalunya reclama justícia fiscal és insultada, però no quan ho fan els de el PP, francament, no sé si irritar-me, o simplement considerar patètics els dos pronunciaments amenaçadors sobre el dret a votar dels catalans per part de minories empresarials vinculades al PP, com les de Rosell i els autodenominats dirigents d'empreses alemanyes a Catalunya (per cert, sistemàticament oposats al català considerant-lo un factor de baixa productivitat). Quins dies! http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/02/quins_dies_51695.php