Quina setmana!

Dimarts. Les Terres de l'Ebre han estat elegides Reserva de la Biosfera pel Programa L'Home i la Biosfera (MAB) de la UNESCO. La iniciativa per a presentar-se la va impulsar des del 2009 el llavors delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, el republicà Lluís Salvador. Aquest reconeixement és una oportunitat per a desenvolupar de forma integral i amb alt valor afegit el territori, posant en valor les seves produccions agropecuàries, pesqueres i mariscaires, els seus aliments transformats, alhora que promou l’únic turisme que permetrà un desenvolupament sostingut, perquè serà sostenible i responsable. La proposta abasta un total de 367.729 hectàrees (78% són terrestres i gairebé un 22% marítimes) i a diferència de l’altra reserva de Catalunya, el Montseny, l’Ebre manté moltes més potencialitats de desenvolupament d’activitats econòmiques ecològiques i artesanals que faran afegir valor als productes amb marca i traçabilitat que vinguin de l’Ebre. Una altra empenta als passos en la bona direcció que han fet alguna cooperativa arrossaire i la cooperativa dels productors de musclos. Per completar la bona notícia caldria que el suport públic estatal o europeu arribés als municipis que volen millorar el seu producte turístic afegint-hi els relats i les experiències que permetin una immersió total a les formes de vida de la gent de l’Ebre.
 
Dimecres. A 100 kms de l’Ebre es posa en marxa l’ampliació del complex de Port Aventura amb l’anunci de l’inici de la Primera fase de Barcelona World amb la participació de la principal empresa de Casinos de Macau, de la cadena Melia i l’empresa de La Roca Village. Una bona notícia també en el camp d’un altre model de turisme més pròxim al ressort i a l’estandarització. Els operadors d’aquesta primera són solvents i permetran afegir atractiu al que de per sí ja és una destinació: la del parc lúdic. Ara bé, m’imagino que són conscients que avui dia per ser perdurable en un negoci d’aquestes característiques i alhora no ser vist com una plaga bíblica de llagosta,  cal dues condicions. La sostenibilitat ambiental que serà mirada amb lupa pels clients europeus (cicles tancats d’aigua, energies alternatives en les instal·lacions etc); i la sostenibilitat cultural que vol dir singularització de les instal·lacions en base a la cultura del país on s’instal·len, tant per la tematització com pel respecte que la llengua autòctona rebrà al costat de les dels turistes exteriors. I d’això se’n diu autenticitat, que és la clau per a una experiència única i que no es pugui repetir en instal·lacions similars del nord d’Àfrica, el Carib o a l’extrem Orient. Garantir la gastronomia catalana, la decoració i l’artesania i marques pròpies del país són condicions sine qua non. I si m’apuren, si en part aquests grans ressorts són construccions de cartó pedra, que com a mínim, el decorat sigui original i no basat en icones que es poden trobar repetides arreu del món.
 
Dijous. Assisteixo a una taula rodona a Figueres muntada per la Fundació Irla sobre Turisme i Empordà. El consultor Josep Capellà explica com a Catalunya tenim diversos diamants en brut si prenem l’òptica del turisme sostenible i responsable. Que ell mateix ha assessorat per promoure els paisatges de les suredes i ara dels arrossars; i que  els parcs naturals han de ser considerats destinacions d’ecoturisme i no vedats amb visions conservacionistes antisostenibles. Al seu costat, l’empresari hoteler Gotanegra, president de l’Estació Nàutica de Roses-Cap de Creus, que ja agrupa a més de 200 empreses, explica que la promoció ha de ser público privada, que l’empresari s’ha d’acostumar a pagar i l’administració a no anar per lliure; que amb l’especialització i la qualitat hi ha un terreny per recórrer inèdit. Explica que l’hoteleria ha esdevingut una comodity i que els hotelers haurien de ser els primers interessats en promoure o invertir en noves iniciatives, normalment de gent jove, que ofereixin activitats i serveis per viure experiències. Subratlla les possibilitats de la pesca turisme, de les escoles d’esports nàutics, de les virtuts dels vedats de pesca que afavoreixen alhora la pesca, especialment l’artesanal i el turisme d’immersió. I critica com hi ha segments inexplorats que són ocupats per agències turístiques de fora. Exemple del darrer any: 23 agències franceses oferten un sender de Cotlliure a Cadaquès que obté 20.000 clients en temporada baixa. I els pocs hotels i restaurants que aposten per no fer oferta de temporada, els únics que se n’aprofiten.
Divendres. Parlo amb empresaris innovadors d’Andorra que juntament amb el seu Govern estan promovent un canvi de model econòmic en aquest Estat de llengua catalana dels Pirineus. Un cop el turisme està estancat o a la baixa, i el comerç pateix en sintonia amb la penúria del mercat espanyol i la tristesa del francès, amb la progressiva fi dels paradisos fiscals, Andorra només pot que avançar cap a models d’èxit com Luxemburg o Singapur. Seus d’empreses multinacionals, àrees de serveis , R+D+i, software, ensenyament a distància. Amb un Heliport a 25 minuts de Barcelona, Ciutat d’alta qualitat de vida i concentració de coneixement, però depenent d’un estat que força a unes polítiques impositives confiscatòries, Andorra pot esdevenir un pol d’inversions.
La bona notícia del canvi de model andorrà m’arriba el mateix dia que un ex-alt responsable públic de l’organisme d’Innovació de la Generalitat m’informa que un cop desballestats tots els programes i polítiques de suport a la innovació a Espanya i Catalunya, ara s’accelera la fuga o el cessament de personal clau. Quan caminem cap el 30% d’atur, rematar l’únic àmbit públic preocupat per esperonar la innovació empresarial i la transferència de la recerca bàsica cap a l’aplicada és suïcida. Un cop eliminats els àmbits d’innovació cauran pel seu propi pes els àmbits molt més ben finançats, fins ara, dels centres de recerca (com ja veiem  que passa al CSIC i en algun nucli hospitalari). Mentre uns s’enfoquen cap endavant aquí estem retrocedint en nivell de patents als anys 90. 
Corol·lari. De tot això se’n parla a les Jornades del Cercle d’Economia? Als participants els va arribar l’alè de l’esbroncada fi de règim als Prínceps al temple operístic de la gent d’ordre? 
 Sortirà pubicat a Economia Digital del 2 de juny 2013