Finalment, el bon home, altrament anomenat senyor encorbatat, home centrat, o senyor decent s’ennuega amb una galeta –com aquell altre senyoret americà- i calla. I així el nostre amic pot acabar el petit discurs, que, de fet, ni tan sols havia començat.
EL NOSTRE AMIC: Ufff… sembla que podré acabar. Mira que era breu, el que volia dir-li, eh. Simplement es tractava de comentar que quina por, la policia. I això que hi havia càmeres pel mig, que si no hi arriben a ser, ja es pot fer a la idea de com hauria anat la cosa, oi? Però vostè no ha vist amb quina facilitat repicaven les porres amunt i avall? Com atonyinaven a qualsevol que passés per allà? I aquests són els que ens han de protegir? O, encara pitjor, aquests energúmens són els que paguem amb els nostres impostos? Vostè que entén de lleis, em sabria dir si puc donar els diners destinats a la policia de la declaració de la Renda a una oenagé que em faci el pes?
El bon home, senyor encorbatat i etcètera aconsegueix treure’s la galeta de la gola.
EL BON HOME I ETCÈTERA: Qui no vol pols, que no vagi a l’era i bla, i bla, i bla…
El discurs del bon home i etcètera continua eternament. Hi ha coses que no canvien mai. I així i tot, cal dir-les. O això és el que pensa el nostre amic.