Estem pagant les conseqüències de que -ens volien fer creure- hem viscut per damunt de les nostres possibilitats mentre, al mateix moment, anem sabent de les xarxes de “donacions” per aconseguir avantatges d'un poder -que sembla estar corromput o que es pot corrompre en general i arreu- però que permetien trafegar amb prous quantitats com perquè, pel camí, s'en quedessin fins a 48 MEUR, que se sàpiga fins ara, i que, a rel d'això, es vagi descobrint que masses càrrecs del PP s'han anat repartint molts milions d'euros, en sobre-sous, o que li diguin com vulguin,… evidentment, en “negre”, sense declarar per no pagar impostos i perquè sigui ben difícil de provar en cas necessari. Doble pecat.
Ells, el PP, aprofiten els moments convulsos en que, qui més i qui menys, te por i recels pel que hi ha i el que hi haurà i, de la ma de la seva alliçonadora a l'ombra, volen implantar el que sempre han tingut clar. El model de España que volen i no hi ha Constitución Española que valgui. Saben que no tindrien el consens necessari per poder-la deixar “a mida” però els es ben igual. Amb la seva majoria absoluta al poder se la pot saltar “a la torera” en tot allò que obstrueixi el seu objectiu re-centralitzador i exterminador.
Mentida rere mentida van incomplint el seu discurs quan eren oposició i del seu programa electoral, amb el que van aconseguir la majoria absoluta. Tot allò que, amb ells al govern, s'arreglaria en un plis-plas, com per art de màgia, ha empitjorat fins límits molt difícils de superar.
Han apujat tots els impostos, han abaratit l'acomiadament propiciant l'augment constant de persones a l'atur, estan deixant sota mínims de recursos les administracions que han de fer front als serveis bàsics i socials dels ciutadans… Han demanat ajut per rescatar la Banca mentre ha anat retallant els pressupostos per recerca, innovació, desenvolupament i “conviden” als que ja tenim formats (enginyers, metges, investigadors, arqueòlegs, químics, bio-tecnolegs, etc.) a buscar-se la vida d'acord als seus estudis a fora, o quedar-se aquí en les condicions de precarietat que estan deixant.
I, en aquest panorama, perquè calen més universitaris, no Sr.Wert ?. Ni falta que fan, a no ser que hi hagi prou “suport” familiar darrera per seguir una carrera amb el punt de partida justet.
Quan sortim de la crisi… Perquè algun dia això ens diran que ha passat, quin model de societat ens quedarà ?. Ja podem ensumar que serem més pobres, però és que també tindrem menys drets i serem més vulnerables a qualsevol atzucac intern o extern.
I el que indigna més és que la gran majoria de damnificats no ha viscut com per quedar-lis això a ells i als seus descendents si no que, en bona part, és per unes dotzenes de poques-vergonyes que s'han protegit, i es protegeixen, entre ells mateixos tapant-se els ulls i les boques amb uns quants sobres i volent fer creure als altres, a la gent treballadora i estalviadora, que la culpa de tot plegat és d'ells.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
