Sovint em faig aquesta pregunta. Més de 40 anys dedicat a l’ensenyament i no puc entendre res. Un president que deixa que una persona, Jaume Sastre, posi en perill la seva vida, abans que obrir la porta al diàleg. Bé s’ha fotografiat el Sr. José Ramón amb grupuscles que no tenen altra intenció que desestabilitzar la cohesió! No ha tengut cap excusa raonable per no agafar el toro per les banyes, ara. Una consellera que no es reuneix amb la comunitat educativa durant mig any, quan existeix el pitjor conflicte educatiu que es recorda. Una consellera que quan decideix convocar els sindicats rebutja cridar el comitè de vaga, que encara no l’ha donat per liquidada, la vaga. Unes escoles que no accepten el TIL, inventat sense cap base pedagògica (ho diuen tots els entesos, especialistes, pedagogs, professors de la UIB), i una Administració que pressiona els equips directius perquè s’accepti. Uns claustres que voten en contra del TIL i els equips directius que els pressionen perquè hi votin a favor. Els mateixos claustres que continuen sense voler posar en marxa aquest nyap i els inspectors que amenacen a llevar el mes de juliol de les vacances d’estiu, si no accepten el TIL. Un Govern que permet el joc brut i el xantatge sense voler atenir-se a cap tipus de raó. Una parlamentària de les Illes Balears que fa un gest de menyspreu quan l’oposició parla bé dels docents. Altres parlamentaris del PP malparlant dels educadors, de massa educadors d’aquestes illes i d’altres llocs. És que aquests polítics del PP s’han sentit il·luminats per l’esperit sant? Per què no han après a argumentar i han d’haver de seguir al peu de la lletra les instruccions que reben de dalt… o del costat? La política educativa i no educativa d’aquest PP és un malson i els votants no se n’adonen perquè estan distrets per altres esdeveniments actuals… que tothom sap quins són.
A vegades he arribat a pensar que tota la meva línia educativa havia estat un error, fins i tot, els primers debats sobre política que fèiem a l’assignatura de Ciències Socials al col·legi privat dels jesuïtes, amb els preadolescents, just després de la mort del dictador, o fins i tot, abans. Però després, torn a escoltar frases i paraules estultes en boca dels nostres governants i reforça la meva conducta, el meu comportament. Són ells que van malament. Són ells els que no volen el català a l’escola, són ells els que el volen eliminar, amb eleccions de llengua (que els va sortir el tret per la culata), amb el TIL, amb modalitats o amb canvis de nom i de categoria, reduir la llengua a l’àmbit familiar i col·loquial, perquè la gent rebutgi la seva llengua de poca categoria i que triï la important.
És per totes aquestes raons que, a vegades, moltes vegades, te’n duus alguna alegria, perquè trobes persones que no odien les llengües que no són oficials a tot el territori de l’Estat espanyol. També és important saber qui són aquestes persones. Aquesta vegada vull parlar de Federico Mayor Zaragoza, que va començar en el món de la política amb el Govern d’Arias Navarro (el president que va anunciar la mort del dictador Franco), que va ser ministre d’Educació de la UCD i també director de la UNESCO. Aquesta persona, que no pot ser tatxada com a tarada i d’esquerres, com fan alguns elements del PP, en una entrevista que li varen fer a l’Ara Balears, el 16 de juny, quan li demanaren què pensava sobre la política del govern espanyol en matèria lingüística, va opinar així: “El que m’estranya és que el govern central utilitzi els informes de l’OCDE. És una organització econòmica, què en sap d’educació? La UNESCO diu que la gent educada és la que té la capacitat de ser lliure i responsable. I ser lliure vol dir que si jo sóc català i m’identifico com a català, puc aprendre anglès o altres llengües de l’Estat, però primer he de parlar molt bé la meva llengua. Imposar el castellà o posar restriccions a la identitat catalana és un disbarat. No es pot només lluitar per conservar el nacionalisme espanyolista. I no es pot limitar una cosa tan important com la llengua.”
Per si qualcú no ho sabés, l’OCDE és la dels informes PISA o “trepitja”. I aquest organisme entén en qüestions de privatització de l’escola, però no en qüestions d’educació ni d’aprenentatge. Bé, aquest exministre, quasi franquista, els dóna una bona lliçó als polítics actuals del PP, que s’han atrevit a imposar una política tan restrictiva amb la llengua catalana, que els ministres franquistes no sé si els podrien fermar els cordons de les sabates. Viure per veure. Però el poble va començar a reaccionar a les darreres eleccions i continuarà fent-ho encara més a les pròximes. I tornarem a tenir una escola pública i de qualitat com la que hem viscut els darrers trenta anys i escaig. No ho dubteu!
