Vagi per davant que tot delicte i delinqüent és denunciable i condemnable quan queda ben demostrat però, sort que no tots els citats s'hi presenten perquè si la persona interrogada arriba a ser una de les que, sistemàticament, qüestiona i menysté les nostres institucions, quin paper el del Parlament de Catalunya, encara que sigui d'una comissió d'investigació. El Parlament de Catalunya ja estaria ridiculitzat i seria l'escarni de tota España.
En el cas de la família Pujol Ferrusola, a més, no hi ha cap prohibició ni cap recurs per un acte del Parlament de Catalunya. Al·leluia !. Però, no serà que ja va be que faci el joc brut perquè desprès puguin descabellar el bou sense risc a rebre alguna esgarrapada ?.
A veure si sempre i per a tothom hi ha el mateix “deixar fer” i no passa com amb determinats jutges que volen expressar-se personal i lliurement o gosen furgar en algunes cloaques protegides per la seva pròpia brutícia que a hores d'ara ja no poden exercir la seva professió.
Amb tot, aquesta comissió i en aquest cas, te més pinta de show mediàtic perquè puguin fer-ne mofa determinats mitjans que alguna cosa que porti en lloc, ni per part dels que haurien de respondre ni per part dels que haurien d'argumentar les acusacions que, en tot cas, no deixaran de tenir un caire netament social, mai condemnatori.
I, dit de pas, també seria bo veure aquestes comissions d'investigació en d'altres comunitats amb iguals, o més, o molts més, indicis de corrupció i delicte que tan sols es pot saber per ploma o veu de molt determinats mitjans.
Si aquests tipus d'actuacions no son d'abast general, es podria molt be prescindir de fer-ho aquí… Podríem molt be deixar de jugar i de creure'ns el que no som.
Quan el resultat final no en depèn, no cal ser els més guapos, ni els més llestos, ni els més eficaços. Ho volia dir, i ja està.
