Quin fàstic!

 

Que un militar digui : “La pàtria és anterior i més important que la democràcia”, demostra que la doctrina del dictador no va caure en terra erma. Aquest senyor ( per anomenar-lo d'alguna forma) potser fa com aquell president, que deia  parlar català en la intimitat. En la intimitat, el militar Chicharro, (ves tu quin cognom!), igual es declara demòcrata. 

Diu també, que no cal el requeriment del parlament espanyol per intervenir Catalunya, davant del “perill de trencament de la unitat indissoluble de la nació  espanyola”. Al llegir aquestes paraules, sempre associo “indissoluble” amb “infal·lible”. Ens diuen que el Papa de Roma és “infal·lible” i que Espanya és “indissoluble”. Si no crec amb la infal·libilitat del Papa, menys crec en la indissolubilitat d'Espanya. En aquesta vida tot és susceptible d'ésser dissolt, com el Nescafé.

 

Que l'expresident d'Extremadura insulti al nostre president i a tot el poble català, hauria de ser causa d'una protesta general de qualsevol demòcrata, però en aquest país, no és tot el que sembla. El senyor Rubalcaba, molt demòcrata ell, ha reaccionat al cap de cinc dies i molt tímidament amb la boca molt petita. I on són tots aquells intel·lectuals, que moltes vegades protesten per foteses sense massa importància, i ara resten callats? Jo diria que ens movem, entre mentiders i fariseus. Quan parlen, tots diuen que són garants de les lleis, però després per conveniència o per disculpar-se, no hi han lleis que valguin. Només per respecte a totes les víctimes del nazisme, és immoral i vergonyós que de la boca d'un polític que va exercir de president d'una comunitat autònoma, surtin les paraules que va etzibar contra el nostre president. És clar, que amb aquestes declaracions i paraules fora de lloc, es demostra que en aquell país que anomenen Espanya, gent impresentable sense cultura ni educació pot arribar a tenir un càrrec públic.

 

Que el senyor Rajoy, no comenti, no opini i no digui res dels estirabots que diuen els seus dirigents de partit, contra Catalunya; que la senyora Cospedal no sàpiga com explicar-se per contestar a les preguntes dels periodistes, que el partit del PP sigui una “olla de grills” i un “campi qui pugui”, on el cas Bárcenas que sembla important, el volen reduir a un assumpte de poca volada i a on tot són acusacions i desmentiments per part de tothom, vol dir que aquest país  està més malament del que volen creure.

I ara, per acabar-ho d'arreglar surt l'Alícia “en el país de les meravelles” (que deu ser Espanya), i embolica encara més la troca, amb el seu posat de que el que diu ella és la veritat i tots els demés menteixen, demanant dimissions i acusant a tothom. El que hauria de fer la senyora Camacho, és emigrar a Madrid i així el seu fill estudiaria en castellà i els seus guardaespatlles per protegir-la de possibles agressions de qualsevol català que no la vegi amb bons ulls, podran ser policies de veritat, no com els que tenim aquí en els quals no confia massa i que només estan per fer bonic. 

De torna, se'n podria emportar a Madrid, la senyora “Plans de Lluna”, la mai prou apreciable Delegada de Govern, i així veient només la bandera espanyola per la capital, potser li passaria aquesta mena de mania persecutòria contra tota bandera que no sigui la “seva”.

 

La lliçó de tot plegat, és que tot el que diuen, decideixen i fan a Espanya (o sigui a Madrid), està ben fet i és el millor per a nosaltres. Voler carregar-se la immersió lingüística de Catalunya, és bo!. Voler restar competències ja assolides des de fa temps, és bo!. Voler treure'ns tot el poder econòmic, és bo!. No voler pagant-se tot el que ens deuen i retardar els diners que han d'arribar, és bo!. No deixar fer un referèndum per veure que volen els catalans, és bo! Calumniar i donar a difondre notícies falses de personatges i institucions, és bo!

 

Tots aquests que fan i diuen totes aquestes coses són els que manen aquest país, que encara que mai he sentit com el meu, oficialment hi pertanyo contra la meva voluntat i veig com en són de maldestres per governar. 

I mentre vivim tot aquest desgavell,  no massa lluny de nosaltres llegim que el ministre anglès Chris Huhne, fa una setmana va dimitir per mentir. Total per un fet del 2003, quan el van enxampar per excés de velocitat i dir una mentida, ja que per no perdre punts va dir que no conduïa ell, sinó la seva dona, però en realitat era ell qui estava al davant del volant. També l'han condemnat a vuit mesos de presó, a  ell i la seva, actualment exdona. Total ja ho veieu, per una mentida, una dimissió i un ingrés a presó. Quan n'han d'aprendre aquests xitxarel·los que ens governen!! 

El que deia fa uns dies en un altre article meu; molts d'aquest país que es creuen demòcrates, haurien d'anar a classe del professor Junqueras i els hi faria cinc cèntims del que vol dir i significa la paraula democràcia.Però em sembla que serà endebades, doncs si han passat segles i encara existeix aquest odi i enveja envers nosaltres, i pel que fa als seus gens no els hi canviarem, per molt que ho vulguin impedir, no hi veig altra sortida que la nostra independència!.

 

Quin fàstic de país!!! Quina colla de mentiders, engalipadors, vividors, manipuladors, fatxendes i tots els adjectius que us vinguin pel cap seran pocs. A casa nostra no és que estiguem lliures de culpa, però si aconseguim la nostra independència, serà més fàcil controlar tota aquesta mena de personatges, fer-los fora i que no puguin tornar a la política.

Els nostres polítics, haurien de recordar sempre les paraules del nostre gran poeta Espriu : “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”