Fa uns anys dèiem en algun article que l'únic que es veia capaç d'oferir l'Estat, trampa en la qual havíem de procurar no caure, era l'almoina financera. L''alpiste' que diuen que es dona als ocells. Avui ens tornem a trobar en una situació similar a la de fa uns anys, amb Zapatero al govern espanyol i ERC al català, on Puigcercós va cedir finalment a l'aprovació d'un acord fiscal amb Espanya que era l'enèsima pastanaga i que va acabar fent naufragar els independentistes (en un govern que ja estava molt tocat).
Ha plogut moltíssim d'ençà d'aquell moment, però la història torna a posar una pastanaga davant d'un govern català: almoina pressupostària sota l'amenaça d'un possible avançament electoral a Espanya i l'ascens al poder del PP i Cs amb el concert de VOX. La pressió hauria d'estar, en condicions normals, a la teulada espanyola: o cedeix amb els presos polítics o el referèndum d'autodeterminació, o el seu govern tremolaria de veritat. Però, com gairebé sempre i gràcies al treball incansable de la premsa afina a la maquinària estatal, la pressió és tota per JxC i ERC.
Pedro Sánchez podria prorrogar els seus pressupostos perfectament, i no passaria res. Però ells branden l'amenaça i fan pressió per veure si els independentistes piquen. De moment, formalment ERC posa dues condicions clares per facilitar l'aprovació dels comptes espanyols: gestos amb els presos i amb l'autodeterminació. I a les files del PDECat ja han vist els darrers dies que hi ha més diversitat d'opinió. Mentrestant, a Catalunya el desencís i les crítiques creixen (o segueixen), davant l'eventual possibilitat que els comptes s'acabin aprovant, com se segueix rumorejant, sense res a canvi.
Tot sembla indicar que Sánchez oferirà els diners de la famosa disposició addicional tercera de l'Estatut ja putrefacte. Acceptar això així seria, certament, la pitjor campanya pel govern català: els independentistes s'acaben venent per quatre duros, què fàcil és desmuntar-los. El mateix de sempre, diran. Tinguem-ho clar. Davant d'això, el president Quim Torra ha deixat ben clar que si ERC i PDECat acaben facilitant aquesta aprovació sense el seu consentiment, es produirà una crisi de govern. Sembla lògic, per altra banda. Torra no ha parat aquests darrers mesos de pronunciar declaracions simbòliques, no s'entendria que es contradigués així. Veurem què acaba passant, però els independentistes han de tenir clar que l'aprovació dels comptes al PSOE donarà una mica més de temps (necessari, per altra banda), però no ajudarà (a priori) ni als presos, ni a l'autodeterminació, perquè el PSOE tindrà encara menys arguments per cedir en res; i potser ERC tornarà a veure frustrades algunes de les enquestes que ara té a favor.
