Potser Quim Torra no és cap líder de masses, potser els fa adormir, potser… certament, Torra és una espècie de president interí d’entreguerres que, tot i aquests peròs, com a erudit està sabent estar a l’alçada de la dignitat dels dies que estan arribant. El missatge que ha emès avui per desitjar una bona Diada a la ciutadania ha estat absolutament brillant. El president ha donat una lliçó d’història sobre l’origen de la festa que demà commemorarem, i ens ha recordat, amb aquest bell exemple, que els catalans ens hem sabut aixecar una vegada i una altra, i per això hem sobreviscut a totes aquestes vicissituds de la història. Al final, la veritat ha de triomfar. Torra ha aparegut amb el president del Parlament, Roger Torrent, a la Plaça Sant Jaume amb la Flama del Canigó, que han sostingut els dos amb alegria i la bona sintonia que sembla que tenen conjuntament també amb el vicepresident Aragonès.
La Diada de demà serà absolutament rotunda. Les expectatives ja han superat les diades dels darrers anys on s’havia perdut l’embranzida dels temps de Carme Forcadell. Paluzie, economista, no és pas tampoc cap gran lideressa, però ha sabut jugar molt bé les cartes que li han vingut marcades arran de la situació que s’ha produït amb el 155, i demà l’organització de l’ANC i Òmnium brillarà en cadascuna de les cares del més d’un milió d’assistents que, de ben segur, ompliran de manera desbordant l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Gairebé 500.000 inscrits han saturat tots els trams amb les seves inscripcions, la qual cosa vol dir que les previsions es veuran superades per la realitat.
Qui també s’ha vist superada per la realitat és Soraya Sáenz de Santamaría, ara ja definitivament “en liquidació” com li ha recordat tothom via xarxes. L’exvicepresidenta del 155, derrotada pel seu company de partit en primàries, Pablo Casado, abandona la política, després de veure’s relegada a la segona fila del Congrés. No s’enganyin. Soraya, com la resta del govern de Mariano Rajoy, és víctima del ‘Procés’ que tant denigren. El PP va creure que amb el 155 s’acabaria el problema: empresonarien la cúpula independentista, obririen la gàbia als lleons neonazis, empresonarien els nostres líders, i guanyarien unes eleccions al desembre súper alterades. Ah! Res més lluny de la realitat. L’elefant seguia allí, un any després de les hòsties de l’1 d’octubre, i demà ens retrobarem tots junts per seguir la lluita.
Ho farem també, si ens permeten, amb el nostre amic Pere Aragonès. El vicepresident del Govern, que va tenir l’amabilitat de presentar el nostre llibre l’any passat a Palafolls, està acusat ara pel maleït jutjat número 13 de Barcelona per un delicte de desobediència, perquè va ser notificat dies abans de l’1O que havia d’emprendre mesures per tal d’evitar-lo, i no ho va fer. Des d’ERC s’ha acusat la instància judicial de voler-se carregar la cúpula republicana, primer amb Junqueras, després amb Rovira i ara amb el nou vicepresident, Pere Aragonès. L’única resposta possible és seguir amb la falç alçada la lluita, també al seu costat, i carregar-nos de valor per resistir l’embat, perquè resistint avançarem, i sinó, lluitarem fins les darreres conseqüències, com el president Torra ens recordava que van fer els nostres avantpassats, quan van decidir optar per la resistència davant Felip V encara que allò comportés la massacre i la destrucció de la Catalunya sobirana d’aquell temps.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
