Diu un refrany català, que la justícia no té parents, amics ni coneguts. El que inventà aquest refrany potser era una persona molt recta, que pensava justament el que hauria de passar quan se cita una persona a declarar per les seves possibles malifetes, abans no hi hagi judici. Però tots sabem, que quan el declarant o acusat es tracta d'una persona important o amb parents influents i amb autoritat, aquest refrany se'n va en orris i tal dia farà un any.
Fa dies, Rajoy ens va condemnar als catalans que en cas d'aconseguir la independència tornaríem al temps medieval. Crec, que algunes persones encara pensen que no n'han sortit d'aquest temps llunyà, almenys per les seves reaccions i manera de viure el temps actual.
De gent desmemoriada sempre n'hi hagut i n'hi haurà. Tothom amb el temps -sobretot la gent gran- perd memòria de coses puntuals potser sense massa importància (dates i dades oblidades, coses a fer, coses que anaves a comentar i se t'obliden al moment), però en una persona jove amb feina -suposadament ben pagada – a la primera caixa d'estalvis del país i amb estudis, carrera i algun màster, és una llàstima que hagi perdut la memòria tan jove.
Miro enrere, i no em refereixo a l'edat medieval sinó a la meva edat d'estudiant, imaginant-me en un dels molts exàmens orals que vaig haver de passar, contestant: No ho sé. No en tinc ni idea. No sé que em pregunten. No me'n recordo. Desconec la resposta. En aquest moment no ho recordo.
Els examinadors, a part d'haver estat suspès de l'examen pensant que era un inculte i que m'havia passat el curs mirant les musaranyes, m'haurien aconsellat deixar els estudis i buscar una feina on l'intel·lecte no hagués de treballar gens ni mica, puix del contrari podria prendre mal.
Doncs aital cas ha passat a la casa reial d'Espanya. Cristina de Borbó, ha perdut la memòria. De cinc-centes i escaig de preguntes que va haver de contestar al jutge, no va saber-ne contestar quasi cap, puix va dir quatre-centes vegades “no ho sé” i cinquanta “no ho recordo”.
Tots sabem que els Borbons no han sigut massa agraciats per la mare natura, però que els hagués dotat de tan poca intel·ligència mai m'havia passat pel cap. Això sí, va contestar a una pregunta que justifica a totes les que va contestar amb evasives i mentides: “Jo m'ocupava dels nens, de les seves activitats, de l'escola i de tot el que tenia de veure amb ells…, i el meu marit, de les despeses”
Aquesta resposta s'avé a l'ensenyança dels nostres avantpassats que durant molts segles feien complir quasi com obligació al sexe femení. La dona a casa, a fregar, cuinar, cuidar al marit, a parir fills i tenir cura d'ells. On es demostra que la filla del rei encara pensa i viu en l'edat medieval.
Tanmateix hem d'escoltar a un dels seus advocats dient que tot ho feia per amor i al Roca Junyent -vés tu, quines penques!- dient que Cristina de Borbó ha pogut respondre amb total llibertat i sinceritat a totes les preguntes. Però que es pensen els advocats que la gent ens mamem el dit i som idiotes? Molt bé que vulguin defensar a la seva clienta, però almenys que tinguin la boca tancada i no diguin “collonades”.
L'estrany és que La Caixa tingui encara, Cristina de Borbó, com a treballadora seva, puix també ha declarat que a vegades en presentar-li algun document d'aquesta entitat per a signar, ho fa amb plena confiança sense abans haver llegit el seu contingut. Vés tu!, que no hagi signat alguna “preferent” i encara tingui més problemes! No deu saber el refrany català que diu: “Paper no firmaràs, que abans no llegiràs”
Si el gendre del rei i la seva filla han de mentir, amagar i dissimular per no quedar com un drap brut, què no farem els altres mortals amb aquest exemple?
Quines coses més rares passen en aquest país!!!
