Entrevista a Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions
Que el Tribunal Constitucional digui que les seleccions catalanes poden participar en competicions oficials mentre no n’hi hagi d’espanyoles, és més un problema pels catalans o pels espanyols?
És una problema per les seleccions espanyoles, clarament. A qui prohibeixen competir és a les espanyoles, no a les catalanes. Perquè el Tribunal Constitucional l’únic que pot fer és sentenciar sobre lleis espanyoles. La Llei Catalana de l’Esport, que emana del Parlament, és una llei espanyola. L’Estatut d’Autonomia és una llei espanyola. En aquests casos té capacitat de regulació. On no competències, i per això aquesta sentència no és correcta pel fet de voler limitar aquesta participació, és a les federacions internacionals esportives. A una federació internacional no li afecta que un tribunal espanyol digui qui pot competir i qui no. Qui convida les federacions a competir és qui regula l’esport. Si una internacional té reconeguda una catalana i una espanyola, convidarà a competir totes dues, d’acord amb les seves normes, digui el que digui la sentència del Tribunal Constitucional.
Fins ara han conviscut seleccions catalanes i espanyoles en diversos esports, això no té per què canviar.
No, a partir d’ara el que passarà és que quan una federació internacional convidi els espanyols i els catalans a competir, quan la federació espanyola demani permís per jugar el Consejo Superior de Deportes li dirà: “No pots anar-hi perquè ja hi ha la catalana competint”. El dia del partit, la federació catalana es presentarà al camp i l’espanyola no.
La sentència del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) del 2008 que regulava el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling tot i que ja n’hi havia una d’espanyola, té més força que el que pugui dir el Tribunal Constitucional (TC)?
El TAS és l’organisme que té jurisdicció sobre qui pot participar i qui es pot reconèixer o no en una federació internacional. El TC només legisla sobre normativa interna de l’estat, i per tant pot legislar sobre la Llei Catalana de l’Esport, però no sobre les federacions internacionals. El TAS ja ha establert jurisprudència amb la sentència del 2008, les federacions internacionals poden reconèixer qui vulguin. La sentència del TC a qui limita és a les federacions espanyoles, que no tindran permís per anar a jugar quan hi sigui Catalunya. Cosa que avui en dia ja està passant en bowling. Catalunya i Espanya estan reconegudes totes dues, i Catalunya participa a totes les competicions, no se’n perd ni una. En canvi, Espanya no té permís del Consejo Superior de Deportes per disputar les competicions on hi sigui Catalunya.
Sembla que des dels mitjans de comunicació no s’ha interpretat bé el que significa la sentència del Tribunal Constitucional. N’hi ha que ho entenen com una derrota. Què et sembla?
En cap cas això és una derrota ni un punt final a les seleccions catalanes, res més lluny de la realitat. La sentència és un gran pas endavant. Es consolida el que s’ha fet fins ara. Queda clar que tot el que hem fet és legal, amb 21 seleccions reconegudes. No són totes les que volem ni són dels esports majoritaris, però ja és un primer pas. A més, ratifica la llei que es va aprovar sobre seleccions esportives catalanes. I la limitació que ens posa no és vàlida perquè, com ja he dit, no té la capacitat legislativa de regular la participació internacional de les federacions esportives, l’únic organisme que ho pot fer és el TAS.
Què et sembla la interpretació que se’n fa des dels organismes espanyols?
Quan ahir el ministre Wert va dir: “Ahora sólo podrán jugar a deportes autóctonos” em recorda a aquell que va a una reunió, li va fatal i surt dient: “Ostres, la reunió m’ha anat de conya”. En aquest cas igual, la sentència a ells no els va bé i a nosaltres sí. Si la sentència diu que Catalunya no es pot enfrontar a Espanya, el que pot fer el govern de l’estat és evitar que la federació espanyola hi participi. El que no pot fer és evitar que la selecció catalana hi participi. Qui s’haurà de retirar és la federació espanyola. Recomano a tothom llegir la sentència del Tribunal Constitucional d’ahir i la del TAS del 2008, perquè ningú en tingui cap dubte. Els organismes internacionals ja han dit que les sentències espanyoles no són vàlides.
