Després que per obra i gràcia de la Constitució i de l'aplicació reglamentària de l'article 155, fet que suposa perdre l'autonomia i que una concatenació de judicis dugui a la presó tot el Govern de la Generalitat, acusats de rebel·lió, i amb centenars d'anys a l'ombra, demanats pel fiscal existent, i segurament nomenat a dit pels governants espanyols, després d'aquest anunci fet pel president del Govern, senyor Rajoy, que no es materialitzarà fins d'aquí a una setmana, després que s'hagi aprovat al senat, cambra on el PP hi té majoria absoluta; ara l'encara Govern del Principat té una setmana exactament per dur a terme la DI (Declaració d'Independència) i fer que cada estat independent tengui les seves pròpies lleis i que no vulguin des de Madrid engarjolar el Govern del Principat, i que aquest deixi de tenir problemes pendents amb la constitució dels altres. Si els mossos s'han d'encarregar de protegir els membres del Govern català i si el Govern de Madrid ha d'entrar per la Diagonal amb els tancs per tornar a conquerir les terres colonials, això serà una decisió que hauran de prendre els responsables de governar i el poble que se senti realment sotmès. Totes les decisions que es prendran a partir de l'anunci de Rajoy d'avui, seran fites transcendentals per a la història de les dues nacions (que ho són) i dels dos estats (si Puigdemont des del seu Parlament fa la DI).
Els dirigents de Ciudadanos i del PP s'omplen la boca d'acusar els que no són com ells de ser adoctrinadors. Diuen que les escoles del Principat han adoctrinat i han fet independentistes; també s'ha dit de qualsevol escola de les Illes o del País Valencià on s'ensenyàs en català; ensenyar en català suposava i suposa adoctrinar també per als dirigents d'aquestes dues formacions. Però això ve d'enrere, i com si fos una profecia, en el mes de febrer de 2015, el president de Societat Civil Catalana, Francisco Caja, va enviar una carta al president de “Ciudadanos”, Albert Rivera, en què s'avançava als esdeveniments i es veia clarament quina és la seva intenció i que fan que mostrin el llautó tots dos; deia: “Como veo que tienes el mv desconectado, te quiero enviar esta reflexión para que estés más tranquilo. Claro que depende de nuestra capacidad de convencer a más padres. Hacemos lo que podemos, Albert. Cuesta mucho que los padres se muevan. Tantos años de inmersión han creado una inercia y los padres ven muy violento “marcar” a sus hijos así. Para el año 2013-2014 creo que podemos contar con varios miles de padres en esto. La FAES y DENAES nos han prometido ayuda. Ya te cuento. Por cierto, ya sé que no estás de acuerdo, porqué tu no buscas más amplios acuerdos con Alicia. Pero creo que, estratégicamente, el momento de noquear al catalán y devolverlo a las masías vendrá con la evolución del momento político. Porque estos van en serio.-Es evidente que Mas y ERC van a llegar a un acuerdo para su aventura secesionista. Y creo que el momento llegará rnmediatamente después de la suspensión de la autonomía. O sea que tampoco tendremos que esperar tanto. Creo que una deriva independentista se podrá descarrilar fácilmente desde el Estado, con o sin intervención militar. No nos van a dejar tirados a los defensores de España. Entre todos, devolveremos al catalán a su situación anterior a 1978. Es decir, matarlo de hambre y despojarlo del “prestigio” que ha obtenido a costa del castellano. Incluso si la secesión fuera adelante, pienso que el tema de la lengua sería una herramienta formidable para fulminar el nuevo “estado” resultante”. En Caja tenía ben clar que havien de fer desaparèixer el català i l'havien d'arraconar a fora vila. N'Aznar deia a la intimitat. Per complir amb els seus objectius havien de dir moltes mentides i havien d'acusar els mestres d'adoctrinar, com si fos un pecat mortal el fet que els capellans haguessin adoctrinat tota la seva vida.
Sobre aquest tema d'adoctrinament i d'educació, que conec bastant bé, i del qual ja fa algunes desenes d'anys vaig escriure sobre el tema i que es podeu trobar al llibre D'un pare, d'un mestre. L'educació dels infants a la família i a l'escola. Em vaig atrevir a quantificar el tant per cent de l'educació que rebia un infant i que corresponia a la família, a l'escola i a la resta de la comunitat, ciutat o poble. Ja vaig arribar a la conclusió que el màxim que podia oferir l'escola era el 25%, i en canvi, la família tenia el 50% o més. Així que l'escola no adoctrina; l'adoctrinament el fa la família si el vol fer. Així que els “Ciudadanos” i el PP s'han de preocupar de totes les famílies, ja que és allà on es cou l'adoctrinament. I això és molt clar. Avui una filla, que també és acusada d'adoctrinar perquè és mestra, m'ha presentat un alumne que havia tengut fa un parell d'anys. Hem parlat amb ell i quan se n'ha anat hem comentat que totes les intervencions de l'alumne les havia fet en castellà, quan jo i la meva filla li hem parlat en català. On és l'adoctrinament, mentiders? L'altre dia, un exalumne posava un comentari al darrer article de la setmana passada i de manera un poc tímida acusava l'escola de la qual jo vaig esser director d'adoctrinar. Que em digui quina doctrina va aprendre, perquè fins i tot em va dir que s'expressava millor en castellà i així va acabar fent-ho. Que deixin d'imitar els vertaders adoctrinadors, polítics del PP i de “Ciudadanos”, i que diguin quina doctrina els vàrem ensenyar. A mi quan era petit em va adoctrinar l'església i em conec bastant la doctrina que em varen ensenyar: els manaments de la llei de Déu, els de l'església, el credo, els sacraments, les benaventurances, la història sagrada, etc. A mi que no em diguin que he adoctrinat si no em diuen quina doctrina vaig ensenyar, perquè l'únic objectiu que tenia era que, a més d'ensenyar l'assignatura corresponent, havia d'educar. Aquests que acusen l'escola de fer independentistes, haurien de dimitir dels seus càrrecs, perquè si de tot saben tan poc com d'educació són uns inútils. Per no saber, no saben que ells són els que han actuat com una fàbrica de fer independentistes.
