Pere Navarro, president del PSC, va tenir un contratemps, el diumenge, 27 d’abril; quan acudia a un acte privat, una dona se li va acostar i li va dir: fill de puta! (no sé si ho va fer en català o en castellà) i li va etzibar un cop de puny. En aquell moment, Pere Navarro va optar per deixar-la marxar sense denunciar-la, posteriorment i a causa de pressions rebudes segurament, ho ha fet, però quan he escrit aquest comentari encara no se sabia qui era la dona, ni quines possibles motivacions tenia. Però aquest fet ha desempolsat diferents racons del cervell del polític, que de seguida ha pensat que això era a causa que els sobiranistes alimentaven el discurs de l’odi o ha cregut que dir-ho així li rendibilitzaria vots. Era una independentista aquella dona? I si ho era, quina casta d’independentista era? Això ningú no ho sap, però tothom té dret a ficar-hi la banya. Aquí les úniques persones que han tirat pel dret han estat l’agressora i l’agredit; de la dona no en sabem les motivacions, però de Pere Navarro les intuïm, i això és molt desagradable
.
Pere Navarro ha dit: “El clima de crispació que es viu a Catalunya és el resultat del discurs de determinats partits que alimenten un discurs que no és el del diàleg i hi ha gent que es fanatitza”. És molt perillós dir això. Ho pot provar? Va fer declaracions en aquest sentit a Catalunya Ràdio i a la SER, i es va reafirmar en el fet que el comportament dels partits sobiranistes ha creat fanàtics. Per què és incapaç de fer examen de consciència i demanar-se si és ell el que fabrica fanàtics? Pere Navarro ha manifestat la gosadia d’un polític, però una gosadia molt perillosa, perquè no s’ha posat a reflexionar fredament sobre qui és que està esperonant la societat per a crear fanàtics. Qui són aquests responsables? Els qui manifesten el desig d’exercir el dret inalienable a decidir o els qui poden fomentar l’odi a força d’afirmar que succeirà així? Per què les persones que representen partits polítics han perdut l’hàbit de reflexionar? O és que no l’han tengut mai?
Un altre cas d’anàlisi és el del diputat dimissionari per imputat Jordi Canyas, el qual referint-se a aquest fet ha afirmat: “La sembra de l'odi comença a recollir els seus fruits verinosos”. Hi ha res més verinós que aquesta frase, pronunciada quan encara no se sabia qui havia estat la persona agressora? I si l’agressió l’hagués produïda una boja? O una desesperada per la seva situació econòmica? Per què no es demanen, els polítics del PSC, els de Ciutadans o els del PP qui són els instigadors, els provocadors, els amenaçadors i els qui seran responsables de qualsevol situació de violència?
Voleu una sèrie de frases, amb els seus autors que poden provocar odi i violència? Aquí les teniu:
– Sánchez Camacho, del PP, demana que Rajoy apliqui les mesures adequades si es fa la consulta per la independència. Quines? Presò? Tancs?
– José María Aznar ha afirmat que Catalunya es trencarà si continua caminant cap a la independència. Desitja una guerra civil catalana?
– La FAES, que presideix Aznar, vaticina que el procés sobiranista cerca la ruptura, la fallida de la convivència i diu també que amenaça la pau. Tot en la mateixa línia que el seu president.
– El general de l’exèrcit espanyol Francisco Fernández Abajo ha afirmat que l’exèrcit espanyol sap el que ha de fer si arriben les ordres del Govern. I això no és una amenaça?
– Jordi Cañas, aquest que ha parlat se sembrar odi, va amenaçar els sobiranistes amb les paraules següents: “Os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”. Qui és que atia l’odi i sembra vents per recollir tempestes?
– Diversos diaris i la dreta més retrògrada han amenaçat amb tota casta de calamitats dirigides a Catalunya si vol continuar amb el referèndum del dret a decidir, com pot ser la desaparició de l’autonomia. Qui vol despertar l’odi i cerca la divisió?
– L’agrupació “Manos Limpias” va presentar una querella contra Artur Mas per sedició. El seu objectiu era empresonar-lo? I es creuen tenir les mans netes?
Els diaris de la caverna mediàtica no han fet res més que atiar el foc contra el Principat i els catalans sobiranistes, amb l’ànim de doblegar la voluntat democràtica de tot un poble. I ara surt un líder d’un partit que s’ha caracteritzat pel seu amor a la identitat catalana, i que ara, per obra i gràcia d’uns dirigents, han perdut el senderi, el seu nord, i aprofita una anècdota per a convertir-la en categoria i alinear-se al costat dels qui no han estat capaços de condemnar una dictadura. Al polític Pere Navarro se li ha de fer saber que fins i tot un alumne dels darrers cursos de primària o d’ESO que no supera les proves PISA és capaç de saber qui és que atia l’odi. Les urnes li ho faran a saber.
