- Publicitat -
El Sr. Iceta, fa uns dies, es queixava de les frases sobiranistes “els carrers seran sempre nostres” i “l'escola serà nostra” i deia que tot ho fèiem nostre, quan de fet tot és de tothom. Primer, li voldria dir que el que sí que realment és nostre són les presons, I no només ara, amb una desena de presos polítics, sinó també amb els presidents presos i exiliats de tota la història: Irla, Macià, Companys, Puig i Cadafalch, Tarradellas… Tots, excepte Maragall i Montilla, els dos del seu partit, senyor Iceta, que curiós ! Els dos únics unionistes i els dos únics intocables.
També m'estranya que Ciutadans s'hagi apropiat de la paraula “ciutadans”, perquè jo pensava que ciutadans érem tots. I passa el mateix amb la societat civil catalana.
Publicitat
