Fa molta de gràcia veure la Sra. Cospedal actuant d’apagafocs o de redemptora dels més fatxendes. Acusa el Govern de Zapatero d’haver encoratjat les manifestacions a favor de Garzón i que fer això torpedina o posa en risc la democràcia. Segur que tant el PP com el PSOE i els seus governants ens ofereixen viure en un règim que difícilment es pot denominar democràcia participativa real. Però és per qüestions completament diferents a les que esgrimeix la política del PP. Parla que no es poden reobrir cada dia les ferides, però com així a una persona tan jove li falla tant la vista i l’enteniment? Que les ferides han romàs obertes durant més de 70 anys! O és que no se n’ha assabentat d’això? O és que no ho vol veure, perquè n’hi ha massa dels seus que han comès delictes que volen amagar?
Insisteix que al jutge Garzón no se li haurien de fer tants homenatges o manifestacions al seu favor. Segurament té raó, però no per les seves argumentacions. El jutge Garzón hauria d’haver pogut investigar tots els crims de la dictadura com s’ha fet a altres països. Allò que passa és que el jutge Garzón no es mereix que s’assisteixi a una manifestació a favor seu, perquè ha estat una persona que ha lluitat contra l’independentisme pacífic basc i català i va fer empresonar moltes persones innocents per mor dels Jocs Olímpics de Barcelona, aquells que ara no es cansen de dir que ens va portar “gratia et amore” el Sr. Samaranch. Què vol dir, això, que en l’actualitat els Jocs Olímpics es faran allà on digui el president del Comitè Olímpic actual? És que funcionam així, ara? Això és posar en dificultats serioses la democràcia! El jutge Garzón també ho ha fet i la Sra. Cospedal no queda endarrere.
Ara s’usa, deu esser la consigna que emana de la FAES, que sempre diguin el mateix els del PP. Que faci el que faci el president del Govern, que fa ben poc, diguin que en lloc de fer el que fa, sigui el que sigui, hauria de cercar solucions per als treballadors, els empresaris, els autònoms i les famílies, que això és el que hauria de fer. Clar, l’ordre parteix del lloc més adient, de la Fundació d’Aznar. Aquell que quan li posen un micròfon a la boca, s’infla més que un indiot i diu que quan ell governava això no passava, que amb ell havia arribat l’abundància, el treball, els diners, els habitatges, la riquesa, etc., i que els socialistes han duit la pobresa i la crisi i no saben com resoldre-la. Això és massa i l’argumentació que faré ara, ja l’he insinuada moltes vegades, encara que no se sent massa en els llocs on treballen els tertulians, aquells que entenen de tot i parlen de qualsevol cosa. L’explicació, però la faré a un altre paràgraf.
Quan governava Aznar, el fet que es creàs riquesa, que hi hagués treball per a tots, i béns i mercaderies en abundància era totalment fals, no era veritat. El que es feia era anar inflant la bombolla, el globus buit, que un dia ens explotaria a la cara. Era el fet de no haver governat i no haver fet res per canviar el model econòmic, un model basat en el turisme conjuntural i en la construcció. Aquesta construcció desbocada que s’ha fet principalment a zones turístiques i que provoquen que el turisme disminueixi, perquè han convertit el paisatge en ciment. La construcció estava sostinguda pels especuladors, que quan han desaparegut del mapa, han quedat pisos construïts per una vintena d’anys. Per tant, la crisi i posar en perill la democràcia es va fer en temps d’Aznar, i en temps dels governs anteriors que seguien el mateix model i en temps del govern actual si no canvia. Si no s’aprèn aquesta primera i única lliçó i es fa un canvi rotund, la crisi no desapareixerà, només ho podrà fer momentàniament. I també aquesta és la causa principal que l’Estat espanyol sigui un dels més ferits per la crisi, perquè era el que havia posat en marxa aquest model constructiu destructor. Per tant, els hauria de caure la cara de vergonya de parlar d’aquestes coses. Si no reconeixen la seva culpabilitat, vol dir que si un dia tornen a governar, tornaran a intentar el mateix, i això farà que la crisi sigui de fulla perenne i que la democràcia trontolli.
