Qui no sap utilitzar el que cal per guanyar… i no sap guanyar, molt menys sabrà encaixar el perdre, encara que sigui al lloc més legal i democràtic que existeix, com són les urnes… i això és el que veritablement em té preocupat i atemorit. Estic fart de sentir com es deslegitimen i es desvirtuen els resultats de les urnes.
O Catalunya es deslliura o es queda irremissiblement en la única Cataluña que els de allà, i molts d'aquí, són capaços d'assimilar i acceptar, reduïda a l'expressió de quatre províncies espanyoles que van la mar de bé en sentit folklòric, però sobretot econòmic, sense la identitat pròpia que te que pugui fer alguna mena d'ombra a la castellana, imposada per decret reial fa masses anys com perquè encara pugui estar vigent, si més no per com va ser inculcada.
Que per no quedar paralitzada la gran via transversal, de la que es beneficiaria tota España, es necessiti Deu i ajut, només pel fet de que passa per Catalunya, com és lògic, es vagi entretenint la connexió directa amb Europa, mentre amb els diners de tots i endeutant-nos a tots s'ha taladrat la ja prou apedaçada i atrotinada pell de brau amb línies de AVE per mitja dotzena de persones, totes elles amb destí Madrid clar, sense cap estudi previ per dictaminar la conveniència o necessitat de la inversió, o, pel mateix sistema, construir aeroports que no s'han arribat ni a estrenar i que finalment s'han tingut que vendre a preu de la menys reciclable xatarra, o enterrar mils de milions per intentar rescatar un projecte de monstre bancari a Madrid, nascut ja malalt terminal, només perquè no podien ser menys, poden ser exemples de la manera d'actuar i gestionar els impostos de tots els contribuents.
Desprès de quasi bé 40 anys en que els diversos governs de Madrid han tingut l'oportunitat d'assegurar-se la gallina dels ous d'or -doncs ningú podrà negar que el Gobern de CiU i J. Pujol va pactar més en benefici de España que de la pròpia Catalunya- ara, una bona part de catalans ha dit prou i ja ha esgotat totes les maneres d'expressar-ho, i davant de que hi hagi qui hi hagi allà, en el que es refereix a Catalunya tots porten les mateixes ulleres, pensa que potser val la pena apostar per un camí diferent al marcat.
Però, una cosa: Mentre estem a España no esperem cap diàleg ni facilitat per a res, ans tot el contrari, faran tota la guitza que els hi permetin els tribunals i les lleis.
