Ja sé que és un tema bastant conegut i del qual se n’ha parlat molt. Estic segur que jo mateix he tractat el tema en algun article anterior, però com que els mateixos de sempre continuen utilitzant la fractura social com un dels seus principals arguments contra l’independentisme, argument que no s’aguanta de cap de les maneres, en vull continuar parlant. La darrera vegada que he hagut d’escoltar aquesta falsa argumentació que es podria resumir en una senzilla frase: els independentistes no fan res més que provocar una fractura social, va ser en un programa dels matins de Catalunya Ràdio. Eren persones que són dirigents de “Ciudadanos” i del PP. Tant els uns com els altres afirmen que el fet que el Govern de Puigdemont i el Parlament català continuïn amb el procés independentista és la causa que es produeixi una fractura social.
Menteixen aposta, tot esperant que els radiooients porucs augmentin el seu nivell de por, fins que aconsegueixin canviar el seu pensament, la seva idea, i que vulguin continuar sotmesos i submisos a Espanya, per temor. Volen que si arriba el cas, el poble no doni suport als seus representants elegits a les urnes. Fan referència als anys 30, com si hi hagués perill d’una nova guerra civil, com si la gent s’hagués de barallar pel carrer, com si les famílies haguessin de deixar-se de parlar si pensen de manera diferent sobre la qüestió, com si s’haguessin de fer zones d’independentistes i d’unionistes, dins els restaurants, els camps de futbol, les sales d’espera, etc. Exploten la mentida i la por, quan es queden sense arguments, davant l’empenta dels que no fan res més que complir un mandat democràtic.
Un exemple de la falsedat de l’argument que utilitzen els dos partits unionistes el podem constatar de ben a prop. Es pot comprovar tant a les Illes Balears, com al País valencià, com al Principat. Als tres llocs, fa segles i anys que hi ha gent que se n’ha adonat de l’explotació a la qual estan sotmesos, i desitgen alliberar-se’n. Els independentistes dels PPCC no estan d’acord fa segles i anys d’haver de viure sota la sola de les sabates dels governs espanyols, però no han organitzat cap guerra civil, no es barallen amb la gent pels carrers i a les coes dels hipermercats, ni parlen de fractura social. No val a dir que és perquè són pocs, la fractura seria la mateixa. A més, al Principat, a les eleccions del 27 de setembre, hi va haver quasi un 48% que varen votar independentisme, mentre que sols a prop del 40% va votar en contra. La resta han dit que no es posen de part del sí ni de part del no. On és la fractura social? A la boca dels que no tenen arguments per defensar la unitat de destí dins l’univers, dels borbons absolutistes i dels dictadors Primo de Rivera i Franco.
Un altre argument fals que solen utilitzar és que només es treballa per la independència, quan al carrer falta feina, falta atenció a les famílies que no poden arribar a final de mes, que hi ha massa llistes que no s’acaben mai per acudir a un especialista en medicina o a poder operar-se, que falta solucionar els problemes de les persones dependents, resoldre el problema dels que es queden sense habitatge o sense res per dur-se a la boca, etc. Per tant, diuen que els doblers que es dediquen a recuperar el català, a la televisió i ràdio autonòmiques, a les oficines que es tenen a l’estranger, etc., són una pèrdua de temps i de doblers que no interessa a la gent.
També és molt fàcil de desmuntar aquest altre argument. En principi s’ha de dir que gestionar el pressupost amb què han de dur a terme el benestar del poble, es pot fer al mateix temps que es duu a terme un procés independentista. I que això mateix és el que fan ells, en aquest cas el Govern del PP a Madrid, que també podria aplicar-se la medecina a ell mateix, ja que també se’ls podria acusar que en lloc de dedicar-se a la seva idea de grandesa, treballassin realment per a resoldre el problema de tants espanyols que viuen en la misèria. Doncs, el president i la vicepresidenta en funcions es dediquen aviat farà dos mesos a intentar resoldre el problema de mantenir la unitat d’Espanya, en lloc de resoldre els problemes de govern. Si això no ha impedit que tot continuï vent en popa, per què no pot passar el mateix als que no pensen com ells? Sembla que són ells, el PP i “Ciudadanos” (i també la caverna mediàtica) els que volen que es provoqui la fractura social, com a mínim animen el Govern espanyol i la justícia a reprimir els que duen a la pràctica el que el poble va demanar a les urnes. Si aquesta repressió arriba, hauran aconseguit una gran fractura.
