La Plataforma pel Dret de Decidir va celebrar el passat diumenge, dia 29 de juny, una assemblea al seu local social del carrer Rocafort de Barcelona. En aquesta assemblea van assistir la majoria d’entitats i de socis i sòcies individuals que van fundar la PDD, aviat farà tres anys. En total representaven gairebé dues terceres parts de les entitats i persones físiques que són socis actualment.
Es van prendre decisions importants des del punt de vista polític i organitzatiu. Des del punt de vista polític es va decidir continuar treballant pel Dret de Decidir, tal i com s’ha fet fins ara i d’acord amb els principis fundacionals de la PDD. Això vol dir que la plataforma, independentment de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, no sortirà al carrer per defensar la via estatutària, que considera inviable i superada per satisfer les necessitats socials i nacionals del poble de Catalunya.
Ja en el seu moment la PDD va sortir al carrer en contra d’aquest estatut retallat i passat pel ribot i, conseqüentment, no pot ara sortir a defensar-lo, tot i que està d’acord que cap tribunal espanyol té legitimitat per dictaminar en contra o a favor d’un referèndum votat pel poble de Catalunya.
Pel que fa a temes organitzatius la PDD va decidir impugnar l’assemblea del passat dia 15 de juny, celebrada a Girona, de la qual en van sortir uns estatuts i una junta il·legal ja que ni una elecció ni l’altra van complir amb els requisits legals necessaris per poder-se dur a terme.
No s’escapa a ningú que a hores d’ara la PDD està visquent un procés de catarsi, una crisi de caràcter polític i organitzatiu que s’està gestant des de fa més de sis mesos i que va esclatar fa un parell de mesos i es va manifestar clarament en l’assemblea del passat dia 15 a Girona, on es van intentar imposar uns estatuts i una junta, malgrat que tothom sap que no són legals.
Fins i tot alguns mitjans de comunicació han contribuït a mantenir aquesta confusió en divulgar uns noms per qualificar cadascun dels sectors que no responen a la realitat. En realitat l’anomenat sector crític és el que es manté dins de la legalitat, està representat per la majoria de la junta votada en assemblea el mes de febrer del 2007 i manté en el seu sector la major part d’entitats i persones fundadores de la PDD i també manté l’esperit i els objectius fundacionals. Mentre que l’anomenat sector oficialista és el que ha volgut prescindir i foragitar la majoria d’entitats i persones fundadores, tot i que compta amb el suport de la persona més mediàtica i coneguda de la PDD.
Malgrat la crisi, sembla que tant una part com l’altra estan disposades a arribar a acords, tot i que fins ara només la junta legal havia fet les passes necessàries per iniciar la negociació. Aquest dijous està previst que s’iniciïn aquests contactes que esperem que siguin fructífers i que permetin que la bona feina feta fins ara per la PDD es pugui continuar.
Carme Forcadell Lluís
