La por de l’unionisme és que els catalans votin el proper 25 de maig, data de les eleccions europees, en clau sobiranista. Por, per cert, compartida pel president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata Martin Schulz, que ja ens va avisar que el que es decidia en aquests comicis és la ideologia, més o menys social, més o menys conservadora o més o menys verda, que tindria Europa en els propers anys.
Òbviament, que el clam sobiranista es fes sentir fora de les nostres fronteres un cop més ─i en unes eleccions europees!─ irritaria considerablement els contraris al dret a decidir i, en bona mesura, els que, des de la còmoda distància i per pragmatisme polític, encara defensen que es tracta d’un afer intern espanyol en què, de moment, no cal prendre-hi part.
Jordi Turull ja ha demanat que tots els partits favorables al dret a decidir portin al seu programa electoral per a les europees la consulta del 9 de novembre de 2014, formin part o no, finalment, d’una candidatura unitària.
De fet, només europeïtzant el procés podem somiar que, per una via o per una altra, podrem decidir, i perquè Europa ens escolti cal obrir la boca en català. És a dir, cal posar el debat sobre la taula de forma explícita.
No ens mereixeríem pas una aspiració com aquesta si ens espantés defensar-la en veu alta també fora de casa i ens preocupés massa evitar que un sector, que per ara se sent bastant còmode, ens renyi i ens digui que “això, aquí, no toca”.
Les eleccions europees són una oportunitat perquè Europa escolti, amb la veu del vot, que el poble català vol decidir. No podem menystenir aquest altaveu! Els ciutadans dels vint-i-vuit Estats membres escolliran els seus representants al Parlament Europeu, que des del Tractat de Lisboa de 2009 ha multiplicat el seu poder legislatiu.
Tant important és aconseguir que la ciutadania es prengui aquestes urnes seriosament i surti a votar en massa com que tots els partits sobiranistes parlin clar i català al seu programa.
Aquesta cita és, sens dubte, molt més que un assaig general del #9N2014. Que ningú dubti que els arguments dels partits unionistes es faran sentir. Si el sobiranisme, de forma unànime, té el valor de fer-ho serà durament criticat i, efectivament, sentirem a dir que això, aquí, no toca. Més que mai, això, és aquí on toca!
