Avui tothom s’atreveix a opinar sobre qualsevol tema, encara que no se’n tengui ni la més remota idea. Un dia d’aquests vaig haver de llegir a un diari en una introducció d’un periodista sobre l’elaboració per part del filòsof José Antonio Marina del llibre blanc de la professió docent, que l’articulista digués el següent: “L’educació es troba desconnectada del món real i el seu major problema és la falta de qualitat del professorat”. Llavors va aclarir que això era una de les conclusions d’una Cimera Mundial d’Educació. O la conclusió no és exactament aquesta o aquesta Cimera no estava formada per gent amb una preparació suficient i adequada. Està clar que la professió de mestre, com qualsevol altra, en té molts que l’exerceixen de manera excel·lent, i alguns que no ho fan des de l’excel·lència, que podria millorar; és el mateix que passa amb els metges, els polítics, els enginyers, els arquitectes, etc. Tanta sort que després vaig comprovar que l’expert a qui ha encomanat el PP la tasca no corroborava tal afirmació. Explicava moltes de les coses que ja sabem la majoria de professors, havia encertat en unes qüestions i s’havia equivocat en unes altres, sempre a criteri meu, que mai no és dogma de fe.
Diu la Viquipèdia que el Sr.Marina és un assagista espanyol especialitzat en filosofia, concretament en política, intel·ligències múltiples i ètica. Sembla una persona allunyada del tarannà polític dels qui l’han contractat per la tasca que ha de dur a terme, però la seva especialització no és en qüestions educatives, si bé la seva experiència fa que em sembli que encerta en bastants dels aspectes que tracta. És una de les persones que està d’acord amb què els mestres facin un MIR, com els metges, per a poder desenvolupar la seva professió. Això vol dir que han de superar un examen molt exhaustiu. Pensa que servirà per seleccionar i que els que el superin seran millors mestres. Del MIR en podríem parlar, i fer-ne un que no sigui com el dels metges. He vist preparar un MIR a casa meva (preparar-se per superar l’examen) i puc ben assegurar que no serveix per fer un millor metge. És una manera de passar un sedàs i deixar moltes persones que han acabat la carrera a la cuneta, però els que el superen no vol dir que siguin els millors ni els més preparats. Les pràctiques que han de fer els que superen el MIR són les que poden servir per fer un bon metge o un bon mestre, en el nostre cas, però han de ser unes pràctiques semblants a les dels MIR per a metges, a les quals hi han de poder accedir tots.
Estic d’acord que s’ha de millorar la formació dels mestres; més adequat serien quatre o cinc anys per fer la carrera, que no tres, però crec que també s’hauria de vigilar qui són els formadors de formadors. Si es vol renovar l’escola, si es vol dur a les classes els millors avanços pedagògics, necessitam que els professors de la Universitat, de les facultats d’Educació estiguin també ben preparats. La formació contínua és ben necessària. S’haurien de revifar les “escoles d’estiu”, que tan bona feina varen fer durant els anys 80 i 90 del segle passat.
Amb el que no estic gens d’acord amb José Antonio Marina és que “El bon mestre no pot cobrar el mateix que el dolent”. I el sistema per saber quins són els bons mestres seria el resultat dels alumnes de l’escola on es realitza la docència. Aquí demostra el seu desconeixement en el tema educatiu. Moltes vegades o quasi sempre les notes no depenen de si a la classe hi ha un bon mestre o un mal mestre, perquè depèn de si ens trobam davant una escola memorística o una escola creativa, i el més important i determinant és si les famílies tenen molta o poca formació, si hi ha molts llibres a casa o si no n’hi ha, si els pares llegeixen molt o no ho fan, etc. Jo he tengut classes del que seria avui 2n d’ESO, en què hi havia algun alumne que sabia més que molts mestres, que si un llibre de Ciències Socials parlava de Marx, ell et demanava clarícies d’Engels. Una classe on els alumnes llegien un llibre, feien un treball i t’entregaven la majoria i escrit a màquina entre 15 i 20 folis grapats i demostraven que havien adquirit un gran nivell de coneixement de la tasca feta. Pertanyien a famílies de classe mitjana i mitjana alta. Record haver provat de fer el mateix treball a una classe de la mateixa edat d’alumnes de famílies treballadores, i el treball era escrit a bolígraf i tenia un o dos folis d’extensió que demostraven que no havien entès massa el que havien de fer o no tenien una formació suficient. El mestre era el mateix, els alumnes eren diferents, i això ho ha de tenir en compte la formació dels mestres. Que es modifiqui el sistema dels sexennis, i que cobri més el mestre que realitzi més formació contínua, però que tots la puguin realitzar si volen.
Estic d’acord amb el filòsof que troba vergonyós que s’eliminàs la Filosofia quan es va establir el sistema de competències, ja que és partidari d’introduir a l’escola el pensament crític, de la qual cosa s’ha demostrat que no en són partidaris els governants del PP. També estic d’acord amb ell que la religió confessional no s’ha de trobar en els currículums a l’escola. La religió s’ha de tractar dins la Història.
