Qui atia la confrontació lingüística?

                          Cada dia surt el sol i cada dia hem de sentir polítics que repeteixen les mateixes consignes una vegada i una altra i qualsevol poll entrat en costura és capaç d’amollar el que sigui, qualsevol animalada que no diria mai si no s’hagués decidit a fer de xotet de cordeta, ell deu saber a canvi de quins beneficis. Ara ha estat l’aspirant a batle, Mateu Isern, per part del PP i guanyador segons les enquestes, que quasi li donen la majoria absoluta. Doncs, aquest senyor, acompanyat de tota la claca i de la persona que mana més a Madrid, ha culpat l’esquerra de la confrontació lingüística. Quina bajanada més gran! És una solemne ximpleria fer aquesta afirmació del partit o partits que governen el consistori, quan aquests han passat de puntetes sobre el problema de la llengua i han fet com si tot anàs com una seda i no han posat en pràctica tan sols el reglament de normalització lingüística que tenen aprovat. Però era obligatori amollar una de les seves frases verinoses contra la llengua, perquè la Sra. Aguirre se’n pogués anar a Madrid a fer saber que aquí se segueixen les consignes de la fundació aznariana al peu de la lletra.
 
            Es va atrevir a afirmar que els palmesans no es poden dirigir a l’Ajuntament amb l’idioma que prefereixen. Tenia part de raó, ja que segurament no s’hi podran dirigir en amazic o en romanès, però si a ell se li havia ocorregut parlar de les dues llengües oficials, es pot afirmar que per cada persona que ha tengut un petit problema quan s’ha dirigit a realitzar qualsevol tasca a l’ajuntament en espanyol, n’hi ha hagudes cent que han tengut el problema, quan s’hi han dirigit en català, paraula que no usa el probable futur batle, seguint la pura escola valenciana o la consigna de dividir per vèncer. Com sempre, la demagògia del partit li havia de fer amollar alguna barbaritat com va ser la d’utilitzar la paraula imposició. Va afirmar que ara s’imposa la llengua, per tant, va demanar el vot perquè ell no consentirà que se’ls digui en quina llengua han de parlar, de les dues, només de les dues, les altres a fer mil punyetes. Cada vegada que feia una afirmació nècia, atacant la llengua pròpia dels ciutadans d’aquesta terra i exalçant la pròpia dels espanyols, la sala retronava de mamballetes. Era com si es produís un orgasme col·lectiu. A veure si l’enterram d’una vegada aquesta llengua, quasidialecte, poca cosa, que només ens molesta.
 
            Després de carregar-se els carrils bici, una de les grans conquestes de l’actual ajuntament, es veu que aquesta parròquia es desplaça en Mercedes i no van a peu per les voreres on les bicicletes i els cotxes  impedeixen moure’s els vianants o caminar tranquils, va tornar a l’aplaudiment fàcil i unànime que havia aconseguit amb els temes lingüístics i va criticar que l’Ajuntament s’hagués gastat un milió d’euros amb els “comissaris lingüístics del Partit Socialista de Mallorca”, en quins comissaris estaria pensant el possible futur alcalde del PP? Sabeu a qui es referia aquest aspirant a batle quan parlava dels comissaris lingüístics? Doncs es referia als dinamitzadors lingüístics, aquells que tant fan per aconseguir la integració dels nouvinguts. Clar, en temps de vaques magres, segurament és més rendible treure els immigrants defora que integrar-los. I més si es gasten els doblers integrant en català, que ell en deia mallorquí, no fos cas que…
 
            No vos preocupeu, de corrupció no se’n va parlar ni mitja paraula, un partit que n’està impregnat per tots els porus i que s’atreveix a presentar imputats a les llistes electorals, quan els seus dirigents han afirmat tantes vegades que s’havien renovat i que no eren els mateixos i que es perseguirien els corruptes, és perquè les enquestes els han fet perdre el cap i poca regeneració política ens espera si la gent premia els partits que més corrupció han tengut. Esperem que no hi hagi molta gent decebuda abans d’arribar als cent dies de govern, si és que han de governar.