Durant la segona meitat de la dictadura de Franco una veu constant com la de Girón de Velasco, tronava contra qualsevol ‘obertura’ del règim mal anomenant-la de traïció als morts i màrtirs, amb raó de la Croada. Aquesta cínica maniobra, que sota la capa de culte als morts imposa una concreta política als vius, es repeteix una i altra vegada durant les dictadures i en els grups fonamentalistes, d’Iran i Hamàs, a Corea del Nord i l’Alemanya nazi, passant per la Rússia soviètica i l’Espanya feixista; i és especialment lamentable, per fraudulent, sinistre i innecessari, que Aznar i Mayor Oreja imputaren aquesta ronya falangista a una dreta espanyola que mereix millor sort i decència.
Primer se’ns va dir que qui no recolzés la política concreta propugnada per unes determinades víctimes del terrorisme era còmplice d’ETA, que ràpidament es va convertir en acusar de complicitat amb el terrorisme a tothom que no recolzés o fos del PP, al marge que milers d’aquests còmplices estem amenaçats per ETA o siguin les seves víctimes: o amb el PP o traint els morts.
Havia de passar: ara, segons Iturgaiz, “o s’està al costat de Maria San Gil o s’està amb ETA”. Així és com es tanca el cercle, sigueu benvinguts al club dels còmplices d’ETA, el sr. Rajoy i uns quants milions de votants i dirigents del PP, on ells mateixos havien col·locat tota la resta. ¿Per quan la il·legalització del PP per complicitat amb el terrorisme? Qui amb ferro mata, del ferro mor
