Resguardau-vos, cercau l’aixopluc, que farà una calabruixada. Serà una calamarsada d’aquelles que fan matx per allà on passen. D’aquelles que fan època, ara s’usa dir que fan història. El PP, de tant en tant, intenta fer algun cop d’efecte per augmentar l’avantatge que li marquen les enquestes sobre el seu germà més bon al•lot, però igual d’inútil, que és el PSOE. Utilitza qualsevol excusa, pot ser el terrorisme, la crisi, l’atur, els immigrants, o qualsevol cosa que se’ls ocorri en el laboratori de la saviesa, la FAES aznariana. Ara li ha tocat el torn a l’educació.
Surt el cap visible Rajoy, que ja es veu amb els dos peus a la Moncloa i desempolsa les velles i usades tesis per fer les seves propostes. Diuen que el govern actual amb el seu model educatiu ha provocat el fracàs i l’abandonament escolar. Que ells amb les seves propostes aconseguirien combatre’ls i vèncer-los. No diuen però, que governaren 8 anys i els resultats educatius eren més o manco els mateixos que ara, i amb la Llei de Qualitat que volien posar en marxa, el fracàs escolar hagués augmentat. El fracàs escolar no és el resultat d’un mal sistema educatiu. De fet, la LOGSE és la millor Llei d’educació que ha existit, i la LOE, que ha perdut pistonada, també és millor que qualsevol que ha ideat el Partit Popular. Senzillament, les lleis del partit conservador no fan més que reivindicar el sistema rígid conceptual tradicional del temps de la dictadura: professor o professora que explica, alumne o alumna que escolta; després demostra que va escoltar perquè és capaç de repetir més o manco el que li havien explicat, paraula per paraula. Aquest sistema d’ensenyar, que encara perdura a massa centres, juntament amb la profunda crisi social que ha perdut els papers a l’hora d’educar, és el principal causant del fracàs escolar, fracàs que en certa mesura, sempre existirà.
S’ha de dir que aquest sistema perdura perquè és el més fàcil de dur a terme. S’utilitza un llibre de text, s’explica el tema, així com es va explicar l’any passat, i l’altre, i l’altre…, després es posen exercicis abundants, perquè l’alumnat estigui entretingut, i després es corregeixen entre tots i es comprova si s’ha après el concepte després d’haver donat un cert temps perquè es memoritzàs. Avui hem acabat la pàgina 45, el proper dia toca començar a la pàgina 46. Això és un mètode que no requereix ni tan sols fer una diplomatura. Em referesc a la manera de dur la classe. En canvi si has de coordinar els aprenentatges, si has de preparar el terreny perquè tothom pugui fer feina o pugui seguir el seu ritme, perquè puguin vèncer els obstacles que sorgeixen a cada moment, si has d’ajudar a aprendre a estudiar, a aprendre a aprendre, a aprendre a investigar, a aprendre a resoldre problemes, etc., la cosa es complica. Per tant, lluitarem contra aquest mètode, al•legarem que s’ha abandonat la memòria, que no s’exigeix esforç, que els alumnes en lloc d’estudiar, juguen; que passen de curs amb massa suspeses, que les notes ja no exerceixen de fuet per demostrar la superioritat d’uns per damunt dels altres, etc., i així ens va. Per tant, si el PP ha de reinstaurar el sistema de l’ensenyament de l’obediència cega, que els fats ens agafin ben preparats.
L’abandonament escolar és fruit d’una societat capitalista i consumista per excel•lència que ha fet que l’alumnat preferís treballar i guanyar 4 euros abans que seguir estudiant coses que no els interessaven. Els efectes de la crisi segur que reduiran l’abandonament escolar i això quedarà resolt.
La darrera que tornen treure a la llum és allò que no es cansen de repetir, que no s’ensenya el castellà ni en castellà (aquí sempre es refereixen a Catalunya, la Catalunya gran) i volen que la llengua castellana sigui vehicular a tot l’Estat, encara que només tenen la intenció de tombar el sistema que usa el Principat, la immersió lingüística, que no ha estat capaç d’aconseguir l’ús de la llengua catalana de la majoria d’estudiants de secundària.
Per tant, queda clar que el PP sempre que actua intenta destralejar contra el Principat, és com Azaña que deia que s’havia de bombardejar Catalunya cada 50 anys per tenir-los domesticats. En conseqüència, els catalans del Principat han de contestar deixant encara més aquest partit en una pura minoria. És un partit que no mereix tenir gaires diputats, que sempre han d’anar contracorrent i contra el poble català. S’acosten les eleccions, aquesta gent contrària al poble ja és ben coneguda, és hora que es noti encara més, especialment si volem que el sistema educatiu tengui cara i ulls.
