Notícies fresques. La inversió a Catalunya des del 2011 fins ara és de 14.532 milions d’euros. Això significa el 31% del total de l’Estat. El lideratge és absolut si es té present l’ocupació i la quantitat de projectes aconseguits: 38.385 llocs de treball, un 34% del total espanyol; i 607 projectes, el 37% del total estatal. Això, segons les fonts de FDI Markets que elabora el Financial Times, que difereixen com sempre de les dades oficials del Ministeri d’Economia; la credibilitat del qual està sota terra, com es veu, no només per la increïble ocultació del dèficit fiscal i pel maquillatge sobre el principal causant del dèficit públic./
Acostumats a les pràctiques d’ocultisme pròpies dels règims autoritaris, que aquí mai s’han abandonat, tergiversen xifres, manipulen estadístiques, afinen resultats com la Fiscalia, per tal que els números cobreixin el discurs prefabricat de l’oligarquia en el poder. El ministeri no té en compte ni els préstecs de les matrius a les seves filials a casa nostra, ni les operacions de reinversió en beneficis que són vies freqüents de materialitzar una nova inversió. /
Altres “chapuzas” del ministeri són no diferenciar les noves inversions, les reinversions i les participacions accionarials, segons destacava en la presentació de l’informe la Directora general d’Indústria. Les dades acumulades en l’anterior quinquenni eren similars a Catalunya, una mica inferiors: 13.000 milions d’euros (2006-2010), però superiors a la resta de l’Estat. Això vol dir que el pes de Catalunya ha passat del 23% al 31%. Les xifres, un cop més desmenteixen, els discursos apocalíptics sobre Catalunya i el seu procés d’emancipació. De fet, són més aviat mostres desesperades de l’horitzó real que li espera a una Espanya que es nega a canviar. /
I aquest informe es fa públic pocs dies abans que l’Estat reconegui a Brusel•les el que ja fa més de cinc anys s’ha denunciat des de les àrees dels economistes sobiranistes: la caixa de reserva de les pensions quedarà buida a mitjans del 2017. Olè tu! Ara bé, l’espanyolitat de Catalunya ha quedat preservada gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional que obligarà l’Estat a continuar subvencionant abundosament les “corridas” de toros que s’hi obligaran a fer. I la seguretat jurídica d’Espanya posada en evidència quan al mateix dia la justícia es vol empurar una Presidenta per haver permès el debat i rebutgen la imputació d’un ministre que ha prevaricat utilitzant tendenciosament els aparells de l’Estat./
Retornem, però, al tema de les noves inversions. El que sí que ha augmentat notablement és el nombre de nous projectes a Catalunya, perquè en ser cada cop més tecnològics, corresponen a empreses més petites però de més alt valor afegit. I lideren la llista els líders: EUA amb 112, Alemanya amb 104, França 73, RU 52, Japo 42, Suïssa 33, Països Baixos 29, Itàlia 21, Xian 11, Hong Kong 10, la resta del món 114. I Catalunya capta el 51% del total d’inversió al’Estat procedent de la regió âsia-Pacífic./
M’he entretingut, però, a creuar les dades del volum de la inversió en funció del país d’origen i tenint present els milions d’euros o bé el nombre de projectes, per deduir-ne la importància relativa. I surten en capçalera: Alemanya, Suïssa, Hong Kong, França i Països Baixos (si es té present el pes relatiu de la inversió en euros en relació al PIB de país inversor) ; o bé Suïssa, Països Baixos, Hong Kong, Alemanya i França (si es té en compte el pes relatiu per nombre de projectes sobre PIB). Tota una declaració de principis, incontestable. I que vagin cantant. Que en versió castellana podria ser: “ladran, luego cabalgamos”/
publicat a Economia digital
