Amb la ressaca electoral el cap està més fred i evidentment amb més rigor d’anàlisi, és per això que us llenço uns quants pensaments ràpids fruit de l’apassionant nit electoral d’ahir.
– Queda confirmat, talment com ha passat en altres èpoques i llocs del món, que en temps de crisis -en plural- les opcions noves, radicals i/o populistes tenen terreny per córrer.
– CiU confirma la seva hegemonia a Catalunya -això ho lamentarem pel fet de tenir un mapa tan monocolor- i té a les seves mans portar el país cap a la sobirania fiscal i política. Ho faran, o tornarem a tenir la CiU dels noranta, pactant amb el PP?
– El nacionalisme espanyol a Catalunya no és que doni la campanada, simplement que canvia de sigles: del PSOE al PP, i de C’s a PxC, no pel que fa a interseccions de vots sinó en representació.
– ERC tanca un cicle electoral, i malgrat continua baixant, sobretot desapareixent en ciutats importants -segurament el drama més greu-, la baixada no és tan acusada com en les catalanes, i aguanta en el conjunt del territori. Això traduit en xifres reals, confirma unes 120 possibles alcaldies i uns 1200 regidors -3er partit del país-, i per tant continua sent amb molta distància el partit independentista amb més implantació al territori.
– Felicitar amb molta sinceritat a les CUP per dues raons: Una pels seus destacats resultats, i dues perquè sembla que per fi a l’esquerra independentista hi tenim gent preparada i disposada a fer política real i seriosa. I això és la millor notícia per l’independentisme i per ERC, sobretot perquè tranquilitza veure que a l’esquerra d’Esquerra hi ha gent sencera i políticament vàlida.
– Les opcions independentistes sorgides de l’estómac i de les escissions, tal com molts prevèiem, tenen el recorregut que tenen, fan el mal que fan, i en aquesta ocasió no han passat d’unes eleccions a les altres, talment com li va passar al PI. Per tant, malgrat obtenir algunes engrunes, el panorama s’aclareix un xic més, per donar pas, esperem que definitivament, a l’independentisme seriós i no prepolític de les CUP i ERC.
– La democràcia real explota al País Basc, i els abertzales aconsegueixen trencar el mapa polític de la nació basca. Felicitats per ells!
– Els Països Catalans continuaran sent un espectre i una il·lusió cultural i haurem de començar a entendre que la realitat política s’imposa amb massa força. I ja se sap que qui viu lluny de la realitat normalment té problemes existencials. Felicitar això sí, a la gent de Compromís, pel petit forat que han fet.
Au a treballar!
