No us adoneu que ens queden només dos partits per guanyar la Champions? I no em refereixo a la cinquena del Barça justament, si no a la que no hem guanyat des del 1714. La llibertat del nostre país que es juga el 24 de maig i, diuen, el 27 de setembre.
Què us passa periodistes? No teniu a la taula de la vostra redacció les fotos dels 11S dels darrers tres anys? No veieu aquests dos milions de catalans il·lusionats? Som allà, no només per la Diada, si no cada dia, a cada moment! No hi hem deixat de ser des del 2012, ans el contrari, ens multipliquem a cada volta.
En canvi trobem a faltar el vostre escalf i comprensió. Ens manca que estigueu a l’alçada dels locutors que narren la primera final de Champions del seu equip, i que retransmeten durant els 90 minuts la il·lusió, l’esperança, i la confiança que els oients busquen a centenars de quilòmetres del camp. Volem que ens transmeteu informació per vèncer aquells dubtes que alguns puguin tenir, i sobretot per vèncer la intoxicació dels mitjans de comunicació de la capital que intenten crear una atmosfera tensa i negativa. Volem que combateu el “chorreo” de mentides de polítics interessats, fent entrevistes en profunditat amb experts en economia, en reconeixement d’Estats, en dret internacional, d’una forma desacomplexada i sense caure en els titulars de l’enemic.
On sou periodistes lliures? Quan heu deixat en evidència les mentides que alguns han instal·lat a l’opinió pública, com ara que no cobrarem les pensions, que caurà el PIB un 30%, que hi haurà de nou fronteres, que sortirem de la UE, i que generacions de catalans passaran gana?
On sou periodistes exigents per vèncer aquests dubtes i trobar algú que us argumenti justament el contrari? Que les nostres pensions estan més garantides que a Espanya, i que a més podran ser més altes; que es podran baixar els impostos i que es podrà invertir en les infraestructures que l’Estat ens ha negat i denegat repetidament. Que la internacionalització de la nostra economia amb un Estat a favor es multiplicarà i que l’atur de la Catalunya Estat tendirà a la plena ocupació perquè tenim una economia forta en els sectors principals del segle XXI: indústria exportadora, economia del coneixement, innovació, turisme… En aquests aspectes no només anem bé si no que ocupem llocs capdavanters a Europa, envejats per molts estats que no tenen un llast com el que patim de fa 300 anys. L’optimisme també forma part de la vostra professió. Perquè en canvi doneu per bons els missatges negatius sense arguments en lloc dels positius amb justificació? Perquè?
Perquè no sortiu periodistes valents? Per què no us mulleu com ja ho hem fet empresaris, jutges, polítics, catedràtics i personatges públics diversos de la cultura i l’esport? Perquè no ens feu el favor de ser altaveu dels dos milions de catalans il·lusionats que veuen que estem a punt d’abandonar l’Espanya heretada del franquisme?
Què us passa Bastés, Cunís, Carols i tots aquells si sentiu que aquest article va per vosaltres? No us adoneu que no es tracta, només, de queixar-se quan hi ha un mal arbitratge, si no d’entendre que són els estaments nacionals els que per tots els possibles fronts ens ataquen constantment, i no podem fer servir més armes que la confiança en nosaltres mateixos però que en tenim una de guanyadora que sou vosaltres?
Vosaltres periodistes valents podeu fer que la final es guanyi sense arribar a la pròrroga ni als penals. Simplement obviant les notícies que vénen dels mitjans espanyols i sortint de la ratera en la qual ens han tancat durant segles. Es tracta d’explicar amb naturalitat allò que és natural.
Quan, periodistes valents, us adonareu que estem fent història i que necessitem algú que la retransmeti amb llibertat, il·lusió, alegria i confiança en nosaltres mateixos: els catalans?
Joan Canadell
Empresari i Co-fundador del Cercle Català de Negocis
