“Que tinguem la selecció catalana reconeguda és una mostra de normalitat”

Entrevista amb Berta Alomà, jugadora de la selecció catalana de korfbal i campiona de l’Europa Shield amb el CK Vallparadís
 
Felicitats per la victòria a l’Europa Shield. Us esperàveu aquest èxit?
El plantejament era anar a pel títol. Volíem guanyar tots els partits, arribar a la final i guanyar-la. Ens ho esperàvem perquè ens havíem preparat molt per aquest moment, la veritat és que no ha estat cap sorpresa però estem molt satisfets d’haver complert l’objectiu.
Heu guanyat tots els partits, tot i que a les semifinals va ser un gol d’or teu el que us va donar la victòria. Va ser un moment especial?
La semifinal va ser més complicada que la final. Va ser el partit més emocionant del torneig, molt igualat, tant que el vam haver de guanyar al gol d’or. Ens vam desgastar físicament però sabíem que venia l’important, que era la final, i no hi havia temps per relaxar-se. Vam sortir molt concentrats a la final i la vam poder guanyar amb més comoditat del que esperàvem (19-10).
Tot i tenir només 20 anys ja has tingut diversos èxits. Quin és el moment més especial que has viscut fins ara?
La veritat és que n’hi ha tres, i bastant seguits. El primer, el Mundial a la Xina, on vam ser quarts amb la selecció absoluta, el viatge fins allà i descobrir una cultura tan diferent. També el Mundial sub-23 que vam jugar a Barcelona, amb l’afició a favor i que animava molt. I per últim aquesta Europa Shield, que és el meu primer títol internacional. Són tres moments per recordar
Quan aneu a fora, encara hi ha gent que se sorprengui que hi aneu com a Catalunya o ja està normalitzat?
Fora d’aquí encara hi ha gent que no sap ben bé què és això de Catalunya. De vegades se sorprenen que estiguem representant Catalunya i no Barcelona o Espanya. Hi ha gent que encara no coneix el moment que estem vivint.
La Federació de korfbal és una exemple d’una entitat catalana reconeguda internacionalment. Quins beneficis teniu del fet de ser reconeguts com a Catalunya a tot el món?
Jo és que sóc molt catalana i per mi, que tinguem selecció catalana reconeguda internacionalment és una mostra de normalitat pel que fa a Catalunya. És una oportunitat que tenim per anar a fora i demostrar la feina que fem aquí. I lògicament és una motivació molt gran com a esportista pel fet de representar el teu país. També és veritat que com que no tenim un estat propi no podem participar als World Games, que aquest any es fan a Colòmbia, i és una mica frustrant perquè els jugadors d’altres països estan il·lusionats per anar-hi i nosaltres no podrem.
T’agradaria que hi hagués més seleccions catalanes en tots els esports?
Sí, evidentment. Crec que el fet que cada esport tingués una selecció catalana pròpia seria la manera de normalitzar la situació.
Quins reptes et marques per aquest 2013?
Doncs tots amb el club, el Vallparadís, perquè aquest any no hi haurà competició amb la selecció. L’Europa Shield era la primera competició que podíem guanyar. Després tenim la Copa Catalana a finals de febrer i la lliga regular i el play-off pel títol, que juguem els 4 millors de la lliga regular. L’objectiu és guanyar les dues competicions nacionals, fer el triplet i guanyar-nos el dret a participar a l’Europa Cup, que és la màxima competició continental per clubs.