El darrer baròmetre del CEO, convenient amplificat pels mitjans del dependentisme, està servint per crear un relat rigorosament fals: que l’independentisme va a la baixa. És una autèntica llàstima que els mitjans catalans, fins i tot els més afins al procés sobiranista, hagin comprat com un sol home, sense dubtes, el missatge. Tal i com molts experts han anat posant de relleu en els darrers mesos, en realitat, allò que s’ha modificat linealment no és l’opinió dels catalans, sinó la mostra emprada per estudiar-la. Si en la tercera onada de 2013 un 65,4% dels enquestats volien respondre en català, en el segon de 2015 aquesta xifra havia reculat al 48,9%; en les mateixes dates, el nombre d’enquestats que reconeixien el català com a llengua pròpia es reduïa del 58,4 al 42,4% i els de pare nascut a Catalunya baixava del 53,1 al 41%. Són dades que permeten explicar al mil·límetre perquè quan es pregunta per la forma d’Estat, la preferència per la independència cau del 48,4 al 37,6% en una proporció absolutament idèntica (si de cas, un pèl inferior) a la de les preguntes abans esmentades.
Dues conclusions immediates: fa almenys tres anys que la proporció d’independentistes està assentada, tant que és pràcticament inamovible. Això assenyala tant la solidesa del projecte com la dificultat de convèncer nous sectors de la societat catalana. Segona, sembla que la mostra del CEO és ara més fiable que no pas fa tres anys: caldria que algú donés explicacions del canvi, perquè ha posat en safata als mitjans un relat negativista que és, insisteixo, clarament fals. I una darrera consideració: potser la mostra actual retrata més fidelment el desig de la societat catalana, però, és això el que es desprèn de la lectura de les dades que fan els mitjans? No és més aviat, com en el cas de la resposta a la pregunta directa sobre la independència, quin seria el resultat d’un hipotètic referèndum. La mostra actual és bona per preveure quin seria? Senzillament, no. Perquè si sabem que la part més mobilitzada i més formada i participativa (i per tant mobilitzable) és la independentista, un 42,9% de partidaris de la plena sobirania de Catalunya, amb una participació del 85% del cens (com a Escòcia) podria ser (gairebé) suficient per assolir la victòria.
