La pròxima tardor l’estat el qual domina la nostra nació ha convocat unes eleccions on estem cridats a les urnes per escollir la nova composició de les corts. El debat dintre l’independentisme “residual segons alguns” torna a ser com fa 4 anys si l’ independentisme ha de concórrer a aquestes eleccions. I, dic que torna a ser, ja que segons alguna hipotètica ex-diputada i ex-portaveu d’algun hipotètic partit independentista aquest debat ja hauria d’estar superat, i titlla d’independentistes “residuals” els quins generen aquest debat.
Que s’entén per residual? Segons IEC residual es allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts. Es a dir segons l’hipotètica ex-portaveu es el que no son part del que es considera la part principal, traduït: l’hipotètic partit independentista.
Segurament aquests hipotètics independentistes residuals havien confiat fins ara amb uns politics nacionalistes i independentistes que desprès de més de 30 anys de funcionament del Congres dels diputats no han sigut capaços i/o no ha donat la sensació que hagin treballar per l’estat propi des de Madrid, fruit d’això es podria justificar que continuï el famós debat, de que serveix concorrer les eleccions Espanyoles?.
Durant els últims 30 anys l’únic que s’ha aconseguit anant a Madrid es el famós peix el cove (peix podrit, amb cove foradat), o el que es al mateix, intentar influir o ajudar al govern de torn a canvi d’unes compensacions que s’han venut com un gran èxit, i que el temps ha demostrat que ens han sigut una presa de pel, començant per la pròpia constitució Espanyola, passant per els diferents sistemes de finançament, per els papers de Salamanca (que avui en dia desprès d’anys encara no els han retornat tots) per no dir l’estatut, o el famós traspàs de rodalies que es va vendre com un exitàs i el resultat ha sigut desastros.
Perquè durant les tres dècades que portem amb la suposada “democràcia” Espanyola ha servit perquè des de les espanyes ens prenguin la mida, perquè des d’aquí es ven la moto que anirem allà i com que són “tontos” a canvi de ajudar-los a la governabilitat d’Espanya tornarem aquí amb la motxilla ben carregada, i de tontos no en tenen res, al contrari, farà 300 anys que ens tenen lligats.
I aquí arriba la gran qüestió, que s’hi ha de anar a fer a Madrid? O més ben dit que no s’hi ha de anar a fer?
S’ha d’anar demanar el CAT a les matricules a un Parlament Espanyol? S’ha d’anar a demanar que els esportistes no hagin d’anar a jugar amb les seleccions Espanyoles a un parlament Espanyol?
Això no es anar a lluitar a la trinxera, això crec jo es anar a perdre el temps, i això es el que no ens podem permetre, perquè l’espanyolisme sempre tindrà majoria al seu parlament, una majoria que sempre lluitarà per els seus interessos, que alhora son inversament proporcionals als interessos dels catalans i de la seva independència.
Aquí es on s’ha de portar el debat, el que s’hi va a fer a Madrid?
Es cert que d’independentisme basc concórrer a les eleccions Espanyoles,i si que els tenim idolatrats, però els hi tenim perquè van a Madrid i on faci falta a fer pinya per reclamar el que els pertoca, no a perdre el temps, ells van junts o separats, però els quins i són van a una a la defensa del seu país, perquè l’exemple que van donar els partits bascos reclamant la legalització de Bildu, tot i que els restaria vots a les eleccions, es una utopia a Catalunya. Perquè mentre allà s’ajuden entre ells aquí es titlla de “ independentistes marginals o residuals” els quins no comparteixen la seva estratègia i no volen pensar igual que ells, i això es la gran diferencia.
Perquè Madrid no es la trinxera, la trinxera es Catalunya, Perquè alguns poder es creuen que d’independència la guanyarem a Madrid, però si repassen l’historia veuran que una independència es va aconseguir des de Pristina i no des de Belgrad. Perquè si una estrategia no funciona el millor es agafar-ne una altre. Perquè d’independència es possible i nomes depèn de nosaltres
