Ja fa quatre anys que ens maregen. El 2003 era el PP, i l’arma era la LOCE. Ara és el PSOE i l’arma és la LOE. I és que, com sol passar amb bona part de les reformes educatives que ho han de capgirar tot, al final es fa efectiva la dita del molt soroll per a no res. Només cal veure en què han quedat el compromís de Zapatero amb les protestes multitudinàries, i, per tant, llamineres per a un polític, en contra de la LOU.
Aquell 2003, multitud d’entitats, organitzacions, col.lectius i milers de persones a títol individual ens vam aplegar sota un manifest, titulat “Pel català a l’escola”, en què rebutjàvem enèrgicament l’increment d’hores de castellà a l’educació primària i instàvem el Ministerio a rectificar i els governs del Principat, el País Valencià i les Illes a evitar-ne l’aplicació. Com a imatge simbòlica en quedà el lliurament d’enormes carabasses a la Delegació del Govern espanyol.
Lamentablement, aquella plataforma i aquell manifest s’han hagut de posar de nou en marxa. I aquesta vegada tenint al davant aquells que fa quatre anys prometien la lluna. Que el model català d’immersió lingüística continuï sota l’amenaça de ser dinamitat havent-hi com hi ha uns altres colors, tant a Madrid com a Barcelona, és ben significatiu. D’Espanya no n’esperem alegries, però a casa nostra, com a mínim, cal que el Govern vetlli com el qui més pel compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’educació infantil, com en la primària i la secundària.
