Edició 2346

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de desembre del 2024
Edició 2346

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de desembre del 2024

Què hi passa al Rif ?

|

- Publicitat -

Què és el Rif?

Publicitat

 

 

És una regió marroquina de majoria berber (amaziga) malgrat que l'estat marroquí és de majoria àrab. Els berbers o amazics són tractats com a ciutadans de segona pels àrabs en un règim d'apartheid social, econòmic i polític, banalment establert.

 

 

 

El racisme àrab

Després de la independència el Rei àrab, Hassan II va prohibir l’estudi, coneixement i difusió de la cultura berber, amb la intenció d'exterminar el sentiment amazic. El Rif s'ha vist històricament privat d'infraestructures, educació o de polítiques d’ocupació. Mohammad VI va anul·lar la prohibició del seu pare respecte de la cultura berber, la no deferència cap a la zona ha seguit vigent.

 

 

 

D'on ve el Rif.?

L’antic protectorat francès i espanyol ha sigut històricament marginat i oprimit per la monarquia alauita malgrat que va liderar les protestes contra l'ocupació espanyola. París va conrear tabac i cannabis. I encara avui aquest comerç ha derivat en corrupció, abús de poder i total impunitat.

 

 

 

 

L'espurna

El 28 d'octubre el venedor ambulant de peix Mouhcine Fikri, de 31 anys, va ser esclafat a Al Hoceima, Alhucemas, de 60.000 habitants. Un camió que recollia escombraries el va triturar. Era dins provant de recuperar el peix espasa (llavors en època de veda) que li havia confiscat la policia reial. La seva mort va recordar la del venedor tunisià Mohamed Bouazizi, l'any 2011, detonant de les primaveres àrabs. Com en aquell cas, protestes espontànies, van estendre's arreu: Casablanca, Fes, Tànger, Nador, Marrakeix, Uchda, Agadir o Rabat. Els manifestants acusaven la policia d'haver donat l'ordre per a que el camió s'engegués. Al funeral de Fikri, en el seu poble natal, el berber Imzuren, hi van assistir 40.000 persones. En totes les mobilitzacions no hi va haver incidents motiu pel que, el moviment emergent no ha sortir als noticiaris. En canvi han sovintejat les vagues.

 

A les mobilitzacions sovintejen les banderes amazigues

 

 

La resposta

 

 

 

Mohamed VI va ordenar una investigació però la corrupció de la monarquia alauita mai permet aclarir delictes d'aquest tipus. Hassa Asouik, de l'Associació del Rif per a la Memòria i el Patrimoni ha remarcat que ” Nosatres hem protestat contra el tractament que rebem per part dels policies. Normalment són molt agressius. I parlen només àrab, cosa que el Rif on som berbers, ens sona a estranger”.

 

 

 

El cas de Fikri no és el primer. Una venedora de crepes va veure confiscat el seu lloc i el seu mocador per la policia a Kenitra, Es va cremar viva davant l'oficina del govern local. Una setmana després es va suïcidar un xicot al qui la policia havia confiscat la seva bicicleta. En el cas de Fikri, arran de la seva repercussió, com a mínim un tribunal va condemnar el conductor del camió a 5 mesos de presó i els funcionaris que havien mentit sobre el cas, a 8 mesos de presó i petites multes.

 

Què és Hirak Chaabi ?

El moviment popular del Rif té una base eminentment econòmica i social però també religiosa i nacional. El partit guanyador de les eleccions, l'islamista PJD, no és ben vist per part de la societat berber que aplica un islam, al capdavall imposat pels conqueridors àrabs, més laxe. Tampoc l'esquerra marroquina veu amb bons ulls l'emergent moviment del Rif. Critica que la majoria dels seus integrants són homes però s'ha topat amb la sorpresa que l'actual dirigent del mateix sigui una dona, Nawal Benaisa, casada amb un taxista i mare de quatre fills. Malgrat això l'Associació Marroquina de Drets Humans, defineix el moviment com una força “sectària, tribal i tradicionalista”.

 

Hirak Chaabi significa el Moviment Popular del Rif, és impulsat per Nasser Zefzafi, informàtic aturat berberòfon de 39 anys, ha presentat una plataforma de propostes que, bàsicament, demanen igualtat entre àrabs i berbers i respecte, un respecte absent des de fa dècades. Han aconseguit mobilitzar de forma notable el gran nombre de berbers que viuen a Europa i denuncien, més clarament, la repressió, directa o indirecta, del govern marroquí. El propi Zefzafi fou víctima d'un intent d'assassinat per part d'elements parapolicials el desembre de 2016.

 

 

 

                                                                      Nasser Zefzafi amb un retrat d'Abdelkrim i amb la bandera del Rif al fons

 

 

Qui és Nasser Zefzafi?

 

 

 

El 8 de maig desenes de milers de berbers van marxar per Alhucemas en la més gran manifestació mai vista al Rif. El 26 del mateix mes membres d'aquest grup van irrompre al sermó dels divendres a Taghuzt i van fer callar a l'imam per a explicar la problemàtica creixent al Rif. La policia va voler detenir Zefzafi però centenars d'escuts humans ho van impedir. Finalment els agents van anar a cercar-lo a casa seva i el van capturar el dia 29 de maig amb 22 rifenys més. A data d'avui són 37 els detinguts.

 

El sistema penitenciari marroquí és dels pitjors del món. Conegut per les anomenades “presons negres” on s'enterra en vida activistes dels drets humans o saharauis que han acabat cecs per no tornar a veure el sol. El govern ha acusat Zefzafi d'atacar “la llibertat de culte”, de promoure “el separatisme” i estar promogut per “agendes estrangeres”. El Moviment Popular ho veu diferent. Molt. “No rebem pas el mateix tracte que la resta del Marroc” i l'exigeixen. Hirak repeteix cinc conceptes claus per a identificar el seu adversari “Maghzen” (el poder en amazig), dictadura, corrupció, repressió i estat policial. Conceptes clars que arriben a la seva base social.

 

El propi Zefzafi va explicar a Le Monde que ell era “un simple rifeny, d'origen modest, que pateix la política d'abandonament de l'estat” i va afegir que les banderes del Rif i amazigues són habituals dins de les protestes”. Ell mateix és parlant i defensor actiu del tarifit, el berber del Rif i apareix amb retrats de l'històric cabdill anti colonial, Mohamed Ben Abdelkrim. No es tracta, però, de separatisme però sí de demanar respecte per una identitat diferent, i això no significa inferior.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut