Ningú s’hauria de deixar enganyar pel que es vol vendre a Europa, i també aquí, de que la culpa de tot son les Comunitats Autònomes… Be, de totes menys dues ja que el País Basc i Navarra, amb el seu intocable concert econòmic no deuen comptar. Més aviat deu de ser per Catalunya que ho te tot i sempre esta demanant i pidolant, fins i tot el que, encara que signat, no se li pot donar perquè es necessita per d’altres llocs més prioritaris (Galicia) i tots els que fan cap al melic. Que España necessita l’accés a Europa ?… Doncs si, però, com que passaria per Catalunya i ells volen marxar…
Tothom pot veure que així Catalunya no pot seguir. Ara, ja no és qüestió del sentiment més o menys afectat i dolgut. El que ara taca, i això si que esquitxa a tothom, és als nostres hospitals i a la resta de serveis bàsics. Ara, ja no és la nostra “qualitat de vida” si no la nostra “vida”… I recalco “nostra” perquè, el problema, que és estatal, ja fa més d’un any que el varem entomar com si nostre fos i el nostre govern va implementar unes mides a tota llum impopulars, i més per un govern acabat d’arribar… Exactament igual que el de l’Estat, encara que aquest ja s’ha vist que és més poruc de cara als seus fidels, a la vegada que més irresponsable amb el que li diuen que s’ha de fer i, per arrodonir-ho, injust amb la diversitat real del seu territori i traïdor amb qui li ha donat la ma en moments difícils, provocant la seva feblesa per aprofitar-s’en desprès per intentar, una vegada més en la història, diluir-lo entre l’obscurantisme perifèric i la unipersonalitat central i centralitzadora de qui no vol veure, ni deixar veure, més enllà del seu nas.
Què hem de fer ?. Baixar el cap i els braços, ara ja definitivament, i renunciar a més de 1000 anys de història, de cultura i de llengua pròpia ?. Això no s’ha produït fins ara, malgrat tot el que ha passat el nostre país i serà, precisament, les nostres generacions les que claudiquin ?.
S’ha d’evitar !, però, no ho pot evitar un, ni cent, ni mil… ni els més d’un milió que ho va defensar al carrer el 10 de juliol del 2010. Hem de ser tots, i cadascú, dels que vivim a Catalunya… I, en aquest cas, tan si val com es parli o com es pensi.
Tothom te el dret -i l’obligació- de ser responsable dels seus actes i decisions, i la total capacitat per a corregir-ho. Poc culpable es pot ser quan els possibles errors venen produïts per d’altres, encara que sigui baix un mateix nom genèric, en aquest cas “espanyols”, i encara molt pitjor si els seus objectius al prendre aquestes decisions no son els mateixos.
Això és el que passa actualment amb la crisi -universal- i el dèficit -estatal- que te la màxima repercussió on no decideixen i a més son qui han de donar la cara… i els serveis a la gent.
Les generacions actuals, que han hagut d’adaptar-se als dràstics canvis socials i tecnològics imposats, no poden ser responsables, ara voluntàriament, del deteriorament i la pèrdua del sentiment pel que han lluitat, i fins i tot han mort, innumerables persones.
Tot plegat, seria una motxilla massa dura de portar “a l’altre barri” o de traspassar als que, prou feina tindran per sortir del “ni, ni”.
Publicat a http://www.reusdirecte.cat
