Segurament que els mateixos que es mofen pel fet de que l'11 de Setembre celebrem una derrota, la pèrdua de llibertats del poble català, es vanaglorien, el 12 d'Octubre, dit també “Dia de la Hispanidad”o “Dia de la Raza”, del descobriment de terres i gents que ja estaven descobertes, de la fundació de ciutats que ja estaven fundades, de culturitzar altres cultures, o de la troballa de tresors ja trobats per qui, fins llavors, eren els seus propietaris.
La verdadera història que hem anat coneguen, no la que ens van ensenyar a la nostra època com a “Santa Paraula”, indica clarament que no és per sentir-s'en ni una mica orgullosos, ni del fet, ni molt menys dels mètodes emprats, generalment ratllant la barbàrie.
He llegit que, fins fa pocs anys, també a Amèrica Llatina es recordava aquest dia com la història “oficial” pretén que sigui recordat i celebrat però, gràcies al treball d'alguns historiadors, la commemoració està prenent un altre caire ben diferent. També en aquest cas el que cada vegada es vol destacar més son les conseqüències i les víctimes d'aquells esdeveniments.
Quan la història la escriuen els guanyadors, auto-erigint-se en els salvadors, vol dir que hi ha una altra història, sense la qual no es pot qualificar com la verdadera història i, en aquest joc de fet i amagar, les derrotes només pertanyen als derrotats.
I és que, no es pot mentir a perpetuïtat i pretendre que ningú pensi, reflexioni i trenqui una llança en favor de la veritat en comptes d'empassar-nos la història tal i com sempre la han cuinat determinats poders, cuidant-se més de fer arribar seva ideologia a la seva enfervorida i aposentada militància que de la rigorositat de les dades que es transmeten.
Les victòries, i més les aconseguides per la imposició i la força, explicades sense preveure que el no escrit, amagat, obviat, no queda incinerat pel seu foc i sempre resta a disposició de ser “descobert”, consultat, escrit i ensenyat.
Tanmateix, no s'ha d'oblidar que és precisament de les derrotes d'on més s'aprèn, ja que obliguen a recapacitar, madurar i millorar per emprendre nous camins i nous arguments per arribar a assolir les fites desitjades.
A propòsit, hi ha una frase que la història ressalta de Colón davant de nobles indígenes, com a mostra de valentia i orgull pàtrio: “Yo os certifico que, por el poder que la Iglesia me otorga, os haremos la guerra mediante todas las formas y maneras que podemos, y os sujetaremos al yugo y obediencia de vuestras Majestades”, però què, amb el temps, ha esdevingut de vergonya i, no se perquè, però com si recordés temps més actuals.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
