Què ens hi juguem a Madrid

Diu Duran que a Madrid no ens juguem la independència el dia 20N,sinó la sortida de la crisi; i  diu Chacon que el 20N no és el mateix Rubalcaba que Rajoy. A Madrid ens juguem que la política catalana estigui representada bàsicament per partits que posen per davant interessos d’Estat o de grups de pressió econòmics per sobre dels interessos de la gent. 
Oriol Junqueras, ahir a Manresa va ser clar. Esquerra s’ha sacrificat històricament per donar suport a l’autonomia incipient als anys 80 recolzant el govern de CiU; ho ha fet els anys 2000 donant suport a la proposta federal del PSC. En ambdós casos, ni l’autonomia tal com s’ha desenvolupat ha comportat una autèntica capacitat de decisió i l’assoliment dels nivells de benestar per la gent de Catalunya, ni la proposta federal ha estat admesa per superar l’esgotat model autonòmic. Amb la reforma del 2005 retallada per Mas i Zapatero i rematada pel TC, s’han esgotat les vies per a la justícia social i la democràcia plena en el marc de l’Estat Espanyol. Per tant Esquerra, com un 46% de la població catalana, ja saben en aquests moments que l’únic camí realista per assolir una societat justa és la de l’Estat propi. Oimés, quan en plena crisis econòmica Espanya apareix als ulls del món- i dels mercats- com el què ha estat sempre, un Estat Fallit políticament i per tant, econòmicament.
Malgrat tot, ho va dir Junqueras, ERC torna a estendre la mà als altres partits no independentistes per concentrar tots els esforços immediats en assolir la sobirania fiscal. Amb dos anys sense dèficit fiscal eixuguem el deute, amb cinc anys recuperem totes les retallades i ens posem al nivell de serveis dels països nòrdics. Però l’estesa de mà no es pot entendre com un taló en blanc i un silenci còmplice.
Duran no pot agitar la bandera nacionalista com a exclusiva quan s’estan revisant i qüestionant pilars bàsics de la cohesió nacional catalana: l’ensenyament públic, la sanitat o la Corporació catalana de mitjans de comunicació. TV3 no es toca a favor de cap grup privat.
Chacón no pot agitar la bandera d’esquerres, de defensa de l’Estat del Benestar quan, a diferència de la conservadora Merkel, no ha retallat ni un euro de l’exèrcit, ni de la monarquia (per cert amb pressumptes episodis de corrupció a Mallorca) ni dels faraònics AVES per fer arribar l’alta velocitat al desert i ha avantposat la unitat d’Espanya als interessos dels treballadors catalans.
A Madrid el dia 20 ens hi juguem que els nostres representants siguin majoritàriament diputats del PP que volen Catalunya com una colònia i els seus ciutadans com a esclaus fiscals, o diputats del PSC totalment supeditats als interessos de la camarilla de buròcrates de Madrid, o diputats de CiU vinculats als grans grups econòmics i de pressió que viuen de la Catalunya de peatge, privatitzada perquè no pot gaudir dels serveis públics que li correspondrien pel seu esforç.
A Madrid ens juguem que hi hagi una majoria de diputats lligats de mans per interesos aliens a la bona gent de Catalunya, o que hi hagi una important representació de diputats d’ERC amb les mans ben lliures.