Les consultes, enquestes o estimacions son el que són, però si que poden marcar unes tendències que, en aquest moment, reflecteixen una deriva molt diferent als actuals paràmetres del poder polític que els ciutadans atorgaren i ara atorguen.
Les dades del C.I.S. publicades el febrer deixen veure clarament que els partits més “castigats” per la ciutadania són els que governen o han governat (PP i PSOE a España, i CIU a Catalunya) o, en el cas d'ERC que també s'ha desgastat a Catalunya tot i esperant el moment oportú.
Malgrat això, tampoc els partits de “nova encunyació” en surten massa reforçats, tret de PODEMOS que no deixa de ser un meló per obrir i que s'ha vist madur sense complir els seus cicles naturals de creixement, precipitat pel desencís, la desconfiança i la frustració que inspiren els partits “de sempre”, i que veure'm si és capaç d'aflorar abans de que uns i altres compleixin els objectius d'eliminar aquesta nosa.
A un primer cop d'ull, però, no s'entén massa be com el president d'un partit aparegui com un dels menys valorats i el seu partit, en estimació de vot, es mantingui com la força política més preferida. Un partit que no ha dubtat en eliminar a jutges que l'han furgat massa i, pel que es veu, sistemàticament esquitxat de corrupció pels quatre costats, i que, en el govern -i amb majoria absoluta- ha dut a tots, als seus votants i als altres, a tots els espanyols, a perdre un esglaó que difícilment podran recuperar, tan en l'aspecte laboral com en benestar particular i social, i que navega en un estrany vaixell, rudimentari però que sembla a prova de naufragis, entre la majoria política als despatxos i la indignació multitudinària al carrer… Un govern que s'amaga i envia missatges increïbles. Un govern en el que, amb una sola consigna ben apressa, es cobreixen els uns als altres les seves vergonyes. Un govern que nega tot el que ja sembla evident i demostrat. Tot i que això és tot el que dona l'anquilosada dreta espanyola, molt personificada en el PP (27,3%), ja que si ens fixem amb les dades de l'altre costat de la balança, diversificada però en tot cas la seva oposició (PODEMOS 23,9% i PSOE 22,2%), veiem per on es decanta en aquest moment la ciutadania espanyola.
Tanmateix, també es podria posar en qüestió l'index de credibilitat que mereixen totes les enquestes, masses i generalment massa cuinades per qui les fa i, en tot cas, quin percentatge de preguntats viuen en la minoria afavorida o en la majoria perjudicada.
