La primera semblança que he trobat a aquests dos tractaments és que si el TIL volia fer un tractament integrat de llengües, el TILE, segons el batiaria jo, vol fer un tractament integrat de llengües estrangeres. Encara és un esborrany i ha de passar pel Consell Escolar de les Illes Balears, que no sé si podran remeiar els molts defectes i les poques virtuts que té. Si aquest decret s’aprova i l’hagués d’aplicar com a director d’una escola em provocaria molts maldecaps. Quan aquest Govern, teòricament progressista, encara no ha pogut solucionar el fet desastrós de la supressió del requisit del català per al funcionariat, que segurament haurà estat un temps necessari. També el lingüicida Bauzá va necessitar més d’un any per suprimir-lo, la modificació de l’ensenyament de llengües estrangeres crec que necessitava tota la legislatura, per posar en marxa un sistema adaptat a les possibilitats didàctiques i pedagògiques de cada centre. En canvi, la conselleria d’Educació ha estat molt diligent i ja té un esborrany de decret redactat, que a la pràctica, no li veig gaires diferències amb el TIL.
Amb el TIL de Bauzá es pretenia que s’ensenyàs el català i alguna assignatura o assignatures en català; el castellà i alguna assignatura o assignatures en castellà i la llengua estrangera (l’anglès, encara que no posin el nom) i alguna assignatura o assignatures en anglès. Amb el TILE, s’ha d’ensenyar la llengua estrangera (anglès) i alguna assignatura o assignatures en anglès. Fins i tot, proposen que, segons la capacitat dels centres i el context, es puguin arribar a ensenyar tres llengües estrangeres a secundària. Del castellà i del català no en parla, sinó que ho deixa en mans del projecte lingüístic, que si aquest té programat ensenyar el català i assignatures en català, i el castellà i assignatures en castellà, no veig quina diferència hi ha entre el TILE i el TIL.
No s’ha fet cap estudi previ sobre la preparació real del professorat d’anglès als centres, sobre la seva preparació didàctica i pedagògica, ni sobre el sistema que fan servir per ensenyar la llengua estrangera. Tampoc no s’ha fet un estudi sobre el professorat especialitzat en altres assignatures, per saber quina capacitat té per impartir-les en anglès, sense haver de tenir constantment el suport d’una altra de les dues llengües oficials, que majoritàriament ha estat el castellà. Per què no es fa un estudi sobre la metodologia emprada en l’ensenyament de llengües? Es fa prevaler l’ensenyament de les habilitats lingüístiques: entendre, parlar, llegir i escriure, sobre l’ensenyament de l’ortografia i la gramàtica? Tampoc no s’ha fet cap estudi de l’alumnat i les seves possibilitats d’aprenentatge en llengua estrangera d’una altra assignatura. A partir de quin curs ho poden fer? Quins alumnes augmentaran les seves dificultats? Com és possible que prevegi l’esborrany que es comenci a l’educació infantil l’ensenyament d’una àrea en llengua estrangera? És l’edat en què s’ha d’aprendre la llengua i no prescriure impossibles.
No s’ha tengut en compte tampoc el fet que per complir el que diu la Llei de normalització lingüística, és necessari que es faci l’ensenyament en català. Aquesta és l’única manera, demostrada per quasi quaranta anys d’experiència, perquè en acabar l’ensenyament obligatori, l’alumnat domini tant el català com el castellà. Es vol tornar a un mètode que dificultarà l’ensenyament de la llengua pròpia de les Illes Balears. Crec que és possible millorar l’aprenentatge de la llengua estrangera, però sense imposar-la per decret, i si s’ha de fer un decret sobre aquest aprenentatge, s’ha de partir de l’escola. Això vol dir que cada escola hauria de presentar a la Conselleria, les seves possibilitats per fer assignatures en anglès o alguna altra llengua estrangera. S’ha de posar en marxa un programa de reciclatge sobre metodologia d’ensenyament d’aquestes llengües i cada escola ha de fer les seves aportacions de com creu que podria millorar l’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera, sense perjudicar l’ensenyament del català. Això és un treball d’uns quants anys.
Llavors la Conselleria ha d’estar disposada a augmentar el professorat, a fer desdoblaments, tant a la llengua estrangera com al català si se’l lleva de vehicular en alguna assignatura. Professors de conversa, tant a la llengua estrangera com al català en els centres que faci falta. Té disposició pressupostària la Conselleria?
Llavors quines passes es fan perquè l’alumnat es pugui moure en català i en llengua estrangera en el seu context, cosa indispensable per a l’aprenentatge de qualsevol llengua? Pel·lícules en català i en llengua estrangera, al cinema i a les televisions, a les públiques i a les privades. Materials adequats, possibilitats de fer intercanvis, etc. Falta un estudi profund de la situació actual per després posar-se a decretar i programar.
