La lliga del debat de política general comença sense a priori tensions televisives, fet que estranya donat el gran seguiment d’audiència que comporta. Després d’una dura pretemporada, amb baixes i altes importants en alguns equips, la lliga es presenta de la següent manera:
El camió vigent -amb ajuda arbitral d’ERC i ICV- ha canviat l’anterior ‘pichichi’ Pasqual "Julio Salinas" Maragall per José "Gattusso" Montilla. És a dir, ha fet fora un davanter qüestionat -sempre combinant gols impossibles amb errors en moments claus-, per un migcentre defensiu sense gaire tècnica futbolística, però vital a l’hora de robar pilotes al mig del camp. El PSC, doncs, ha passat d’un ‘jogo bonito’ poc efectiu però divertit al ‘catenaccio’ montillesc. Les seves possibilitats són altes, doncs ja se sap que els equips italians sempre hi són.
L’avorrit joc socialista es contraposa amb l’agressivitat de CIU. El campió històric de la competició (23 lligues consecutives) ha format un tàndem d’atac per golejar a les urnes. No obstant, ha vist com els dos clans de l’equip -uns més partidaris de la victòria i els altres d’empatar amb Madrid- s’han radicalitzat durant la pretemporada per acabar fent una Pax Romana que ja veurem quan dura. De moment, confia el seu joc en els gols de Mas i les assistències de David "Pirlo" Madí. Està per veure com funciona la defensa d’Unió, durament qüestionada les darreres setmanes.
Els que viuen en bullici permanent són els d’ERC. L’equip veu com jugar la Champions no li prova, i té el vestuari en rebel·lió. El capità, Josep Lluís "Raúl" Carod-Rovira, veu com l’equip se li tira al damunt pel seu joc massa individualista. Per la seva banda, Joan "Guti" Puigcercós, l’etern suplent, fa el que pot per assolir la titularitat. Per darrere, varis grups de suplents i jugadors secundaris han iniciat una revolució, formant varis clans en un vestuari ja de per si convuls.
ICV és l’equip simpàtic, l’equip de moda. En poques paraules, ara és "guai" ser d’Iniciativa i els ecosocialistes ho han aprofitat per fer un joc ranci, deixant que els rivals del PSC els hi marquin gols i defensant la porteria amb les urpes quan s’enfronten als altres rivals. Confien en un tàndem expert i molt ben compenetrat per donar la campanada, tot i que ningú espera res d’ells.
El PP, en canvi, viu una situació inversa a la d’ICV. No gaudeix de la simpatia del públic i ha fet múltiples canvis a l’equip. El més sonat, l’expulsió de la seva estrella, Josep "Riquelme" Piqué, un jugador brillant al qual mai s’ha sabut ubicar a l’equip. A canvi, dos joves de la pedrera han agafat el relleu. Daniel "Gabri" Sirera està cridat a ser el líder, però s’haurà de veure com respon als partits importants. L’altre, Raúl "Pablo Alfaro" Albiol, és un defensa dur que no té problemes en agredir al davanter rival si la situació s’escau, com ja saben els joves d’ERC. Si aquests jugadors fallen, el PP sempre pot confiar en el seu crack mediàtic, Montserrat "Gaúcho" Nebrera.
Per últim, la ventafocs del grup és Ciutadans, un equip clarament de segona, desdibuixat, sense tàctica ni esquema, amb poc futbol i sotmès contínuament a crisis internes. Ningú dóna un euro per ells, predestinats a la derrota.
La lliga, doncs comença demà. Veurem quines tàctiques plantegen els partits polítics. Molt em temo, però, que més que futbol el que veurem serà Fórmula 1, on tot acaba igual que comença.
