- Publicitat -
La ministra de Treball, Fátima Báñez, ens va distraient amb píndoles cap a l’emprenedoria per tal que els focus no se centri en l’incompliment… de presentar una Llei d’Emprenedors, anunciada a bombo i plateret en iniciar-se la legislatura, Ara, ens ha proporcionat la dosi de la tarifa plana dels 50 € m mensuals de cotització i reduccions als ciutadans de menys de trenta anys que endeguin un projecte empresarial.
La llei es fa esperar, amb la qual cosa queda per encarar qüestions (d’aquí el retard en la presentació del text arran de les divergències amb el Ministeri d’Hisenda) tan fonamentals per estimular l’emprenedoria –tant pel que fa a estimular la creació de noves empreses com a la consolidació de les creades en els darrers temps) tan rellevants com la implementació de mecanismes per a garantir el finançament i l’accés al crèdit, els incentius fiscals o els ajuts per a la internacionalització.
Amb tot, convé de tenir present la necessitat política de fer veure al govern espanyol la capacitat d’emprenedoria del cooperativisme, bo i superant la idea hegemònica en la dreta espanyola que associa gairebé de forma exclusiva emprenedoria i iniciativa individual. Res més discutible en termes econòmics i socials. En aquest sentit, les cooperatives, (25.000 en el conjunt de l’Estat espanyol) com a fórmula de propietat igualitària que cerca el benefici comú dels seus integrants, de llurs usuaris i del seu entorn, difícilment es deslocalitzen, aporten un plus de valors de democràcia i de responsabilitat social que en temps de crisi i de desballestament de la democràcia se’ns presenten com a eines ad hoc no només per aturar la patacada, sinó també per oferir una alternativa de emprenedoria col•lectiva.
Calia aconseguir, almenys, que la visió d’emprenedoria que defensa el govern no exclogui l’”emprenedoria” cooperativista. Es per això que el mes de març de 2012 ERC va plantejar al Congrés dels Diputats, tot aprofitant que se celebrava l’Any Internacional de les Cooperatives arran d’una resolució de NNUU, la necessitat d’aprofitar l’avinentesa per fer una passa endavant pel que fa al desenvolupament del món cooperativista, el qual, si bé es va veure reconegut institucionalment a través de la Llei d’Economia Social aprovada en el mandat Zapatero, encara viu instal•lat en la segona divisió del món econòmic.
Arran del debat provocat per la iniciativa d’ERC, el Congrés va aprovar la inclusió en el futur projecte de llei d’emprenedors el suport al cooperativisme. Certament, no es va anar més enllà, amb la qual cosa ignorem si s’arribarà a incorporar-hi mesures ambicioses relacionades amb el crèdit financer específic per a les cooperatives, quotes de reserva la contractació d’obres i serveis públics, plans d’estímul específics per a incrementar la productivitat, plans de modernització, fons econòmics d’ajut, etc.
Ara, ens amoïna que, més enllà del retard en la presentació de la llei, avui per avui no hàgim tingut cap notícia sobre la voluntat del govern espanyol de complir el mandat parlamentari. No ens ho podem permetre. De fet, el sector cooperativista no pot deixar perdre aquesta oportunitat. En un context de crisi econòmica, repetim-ho, és imprescindible fer reeixir solucions empresarials d’autoocupació col•lectiva per damunt de les exclusivament individuals. Perquè són més eficaces i perquè, sens dubte les promocions econòmiques basades en el principi de responsabilitat col•lectiva i de justícia social esdevenen més consistents i, en conseqüència, més eficaces contra el procés de dualització de la societat.
Cal que el sector pressioni, també, el govern espanyol!
La llei es fa esperar, amb la qual cosa queda per encarar qüestions (d’aquí el retard en la presentació del text arran de les divergències amb el Ministeri d’Hisenda) tan fonamentals per estimular l’emprenedoria –tant pel que fa a estimular la creació de noves empreses com a la consolidació de les creades en els darrers temps) tan rellevants com la implementació de mecanismes per a garantir el finançament i l’accés al crèdit, els incentius fiscals o els ajuts per a la internacionalització.
Amb tot, convé de tenir present la necessitat política de fer veure al govern espanyol la capacitat d’emprenedoria del cooperativisme, bo i superant la idea hegemònica en la dreta espanyola que associa gairebé de forma exclusiva emprenedoria i iniciativa individual. Res més discutible en termes econòmics i socials. En aquest sentit, les cooperatives, (25.000 en el conjunt de l’Estat espanyol) com a fórmula de propietat igualitària que cerca el benefici comú dels seus integrants, de llurs usuaris i del seu entorn, difícilment es deslocalitzen, aporten un plus de valors de democràcia i de responsabilitat social que en temps de crisi i de desballestament de la democràcia se’ns presenten com a eines ad hoc no només per aturar la patacada, sinó també per oferir una alternativa de emprenedoria col•lectiva.
Calia aconseguir, almenys, que la visió d’emprenedoria que defensa el govern no exclogui l’”emprenedoria” cooperativista. Es per això que el mes de març de 2012 ERC va plantejar al Congrés dels Diputats, tot aprofitant que se celebrava l’Any Internacional de les Cooperatives arran d’una resolució de NNUU, la necessitat d’aprofitar l’avinentesa per fer una passa endavant pel que fa al desenvolupament del món cooperativista, el qual, si bé es va veure reconegut institucionalment a través de la Llei d’Economia Social aprovada en el mandat Zapatero, encara viu instal•lat en la segona divisió del món econòmic.
Arran del debat provocat per la iniciativa d’ERC, el Congrés va aprovar la inclusió en el futur projecte de llei d’emprenedors el suport al cooperativisme. Certament, no es va anar més enllà, amb la qual cosa ignorem si s’arribarà a incorporar-hi mesures ambicioses relacionades amb el crèdit financer específic per a les cooperatives, quotes de reserva la contractació d’obres i serveis públics, plans d’estímul específics per a incrementar la productivitat, plans de modernització, fons econòmics d’ajut, etc.
Ara, ens amoïna que, més enllà del retard en la presentació de la llei, avui per avui no hàgim tingut cap notícia sobre la voluntat del govern espanyol de complir el mandat parlamentari. No ens ho podem permetre. De fet, el sector cooperativista no pot deixar perdre aquesta oportunitat. En un context de crisi econòmica, repetim-ho, és imprescindible fer reeixir solucions empresarials d’autoocupació col•lectiva per damunt de les exclusivament individuals. Perquè són més eficaces i perquè, sens dubte les promocions econòmiques basades en el principi de responsabilitat col•lectiva i de justícia social esdevenen més consistents i, en conseqüència, més eficaces contra el procés de dualització de la societat.
Cal que el sector pressioni, també, el govern espanyol!
Publicitat
