Divendres el Banc de Sabadell i Caixabank van anunciar que traslladaven la seu social de Catalunya a Alacant i València. La premsa perversa espanyola va aprofitar per dir que les empreses “marxen” de Catalunya, que ja començava l'èxode per culpa del procés d'Independència. És desinformació i manipulació.
En un procés d'independència, totes les empreses, totes, sí he dit totes, totes hauran d'obrir una seu en l'altre país on no la tinguin. Banc Sabadell haurà d'obrir una seu a Espanya i Banc Santander haurà d'obrir una seu a Catalunya. Gas Natural a Madrid i Endesa a Barcelona. Mercadona a Barcelona i Bon Preu a Madrid. Telefònica a Barcelona i Parlem a Madrid. I així totes les empreses hauran de tenir la seu central al seu país d'origen i una nova seu a l'altre país on també hi fan negocis.
La notícia no té la significació que li dona la premsa de Madrid sinó una altra, perquè les empreses no marxen de Catalunya sinó que s'adapten a la nova legalitat. Per tant no ens hem d'espantar sinó al contrari: la realitat és que si ho fan ara és perquè creuen que passarà, que sí que hi haurà independència. Hi haurà una nova legalitat i els bancs catalans per evitar riscos han de prendre mesures, i una opció és traslladar la seu central fora de Catalunya durant el període de transició, jo també ho faria.
Amb els bancs no facin bromes sisplau, perquè si els catalans decidim un matí treure tant d'efectiu com ens sigui possible, els bancs hauran de tancar les portes i el Banc d'Espanya es veurà incapaç de garantir el funcionament normal del sistema bancari a Catalunya. Deixin respirar a Banc Sabadell i Caixabank, si molta gent cancel·la els comptes se'ls farà un mal irreparable en benefici dels altres bancs espanyols. La Banca funciona pel principi de confiança. Tot i que hi ha polítics a Madrid amb altes responsabilitats que juguen a espantar-nos, no s'espantin, perquè el poder de l'EURO està a Frankfurt, a Madrid no hi ha més que una sucursal dirigida per inconscients polititzats.
El boicot a productes catalans fa anys que dura i ja no pot fer molt més mal, durant el procés s'intensificarà i el empresaris catalans seguiran perdent vendes, cada empresa s'adaptarà als nous mercats. Serà temporal perquè és molt difícil comprar més car durant anys i més quan el motiu és la nacionalitat del fabricant. En uns anys Catalunya serà molt més competitiva que Espanya i hi guanyarem.
Les empreses que patiran de debò són els antics monopolis espanyols. Molts catalans es donaran de baixa de Telefònica, Endesa, BBVA, IberiaPlus, RepsolMas, Círculo de Lectores, Fundació Princesa de Girona, La Razón, PP, etc., per donar-se d'alta en una empresa o entitat catalana, i aquest és un canvi que és per sempre.
Les pensions es pagaran puntualment i sense cap incidència. A Madrid hi tindran molta cura en aquest tema perquè en el moment en que Espanya no pagui la pensió, voldrà dir que han transferit el sistema de pensions a Catalunya i això significa reconèixer-nos com a nou Estat.
La Generalitat pagarà totes les factures, potser en algun cas no puntualment però les pagarà, inicialment perquè Madrid les ha de pagar mentre digui que som Espanya i després perquè tots els nous estats han obtingut dels mercats internacionals crèdits per fer front a les despeses de fundació i Catalunya també els obtindrà perquè ja estan negociats.
Els impostos seguiran igual al principi, la setmana que ve tots pagarem l'IVA i les retencions IRPF amb els models 303 i el 111 a la Hisenda Espanyola sense saber a quin compte ho ingressa el nostre banc perquè mai hem sabut quin és el compte de Madrid on van a parar els nostres diners. Serà en un futur pròxim que el MHP Puigdemont en un dels molts discursos que farà, ens dirà que la legislació fiscal catalana és vigent i que la Hisenda Catalana ja té impresos i manuals de com pagar impostos. Llavors pagarem l'IVA en l'imprès català i el nostre Banc ingressarà al compte de l'Agència de Tributs Catalans. I qui no ho faci estarà incomplint la Llei del nou Estat, que és un delicte molt més preocupant que incomplir la Llei de l'antic Estat.
Finalment el deute. Els inversors internacionals saben qui paga les festes a Espanya i quines conseqüències tindrà que Catalunya deixi d'enviar 16.000 milions a Madrid. En les properes setmanes hi haurà una crisi als mercats del deute i la borsa, la banca espanyola ho intentarà frenar i durant uns dies semblarà que no passa res, però quan els poders espanyols es quedin sols i sense més forces davant la davallada, la prima de risc es dispararà i l'Ibex es desplomarà. Rajoy haurà de demanar un altre rescat dels que no demana i els socis europeus per protegir l'Euro l'hi donaran. El preu no pot ser un altre que Madrid accepti una sortida que doni estabilitat política a Europa, Espanya i Catalunya, i com que l'status quo, és a dir: que Catalunya segueixi a Espanya ja no és estable, la independència és inevitable.
Sobre la independència, estic convençut que Catalunya serà un estat independent reconegut en un temps breu. Ho crec perquè molts països, malgrat els “favors” de la diplomàcia, ens han tractat decentment aquests darrers mesos, el que més EE.UU. davant els propis morros de Rajoy.
