El model de creixement econòmic català dels darrers anys s’ha basat en la construcció d’habitatges, la venda dels quals generava una gran quantitat de diners a totes les administracions en forma d’impostos i de venda de sòl públic per edificar (un tema prou important com per merèixer una anàlisi específica en un futur article).
La pràctica totalitat dels indicadors econòmics mostren que estem en un període de desacceleració. Entre el 2003 i el 2006, els ingressos de la Generalitat a través dels impostos més importants (ITP, IRPF, IVA…) van augmentar de l’ordre d’un 15-20% anual. Una xifra extraordinàriament elevada, que va començar a davallar el 2007 i que està patint una intensa caiguda el 2008.
Posem-ne un exemple. En el primer trimestre de l’any 2004 hi va haver 20.586 compravendes d’habitatges de segona mà a Catalunya; el 2005 van ser 27.444; i el 2006 es va assolir el rècord amb 29.962 transaccions. L’any passat, el 2007, aquesta xifra va disminuir a 22.923. I, aquest any, tan sols han estat 10.937. Per tant, amb l’Impost de Transmissions Patrimonials, en lloc dels 3.800 milions pressupostats pel conseller Castells, la Generalitat n’ingressarà bastants menys dels 3.200 recaptats el 2007.
El 2007, el 33% de l’IRPF (la part que correspon a la Generalitat) va representar 4.586 milions d’euros i, en el pressupost del 2008, el conseller Castells n’ha fet una previsió de 5.363 milions. Una xifra absolutament inassolible, atès que implicaria un increment a l’entorn del 15% de la renda de la majoria dels catalans.
De la mateixa manera, el 2007, el 35% de l’IVA (el tram d’aquest impost que pertoca a la Generalitat) va comportar 4.117 milions d’euros, mentre que la previsió que n’ha fet el conseller Castells pel pressupost del 2008 és de 4.386 milions. Quelcom que suposaria aproximadament un increment del consum dels catalans d’uns 6%. En realitat, és més probable que la recaptació en aquesta partida disminueixi. I, per tant, en lloc d’aquests 4.386 milions pressupostats, tan sols se’n ingressin uns 3.500.
Tot plegat demostra que, en bona mesura, per a l’elaboració de la Llei de Pressupostos del 2.008, la Conselleria encara va aplicar la mateixa plantilla que els anys 2005, 2006 i 2007 (amb un creixement global del 15-20% de la recaptació tributària). Si m’ho permeteu, una mena de borratxera financera que comportarà una llarga i intensa ressaca per als ciutadans de Catalunya. Qui n’assumirà la responsabilitat? Qui se’n farà càrrec d’aquests errors? Com corregirem aquest desori?
En altres paraules, els ingressos de la Generalitat se situaran a nivells semblants als de 2003-2004. Així, doncs, de què haurà servit l’Estatut del 2006, si la possible millora del finançament quedarà àmpliament devorada per la crisi, mentre que el nostre dèficit en infraestructures i les nostres necessitats socials no deixen pas d’augmentar amb mig milió de nous ciutadans?
Nota: Article escrit conjuntament amb Jaume Torres
