Aquest final d’any es veurà marcat informativament per dues notícies de profunda dimensió. Dues notícies que ens tenen amb l’ai al cor i que segons com evolucionin poden encendre l’espurna de l’esperança o abocar-nos a la indignació més absoluta.
Per una banda, és provable que en poques hores el President espanyol faci pública una proposta de finançament per a les comunitats autònomes que no respongui als anhels de Catalunya ni a la lletra i a l’esperit de l’Estatut aprovat en referèndum. I això ho farà, també, per tàctica electoral. Perquè creu que un bon acord per Catalunya equival a un mal acord per a Espanya, i és a Espanya on el PP té possibilitats de treure-li la precària majoria amb la que s’aguanta. I Zapatero ho sap. I per això posa en risc els seus socis de Catalunya, el PSC, tot pensant que no s’hi enfrontaran. I si finalment s’hi enfronten, millor per a ell, ja que es podrà presentar per les espanyes com el garant de la solidaritat mal entesa que viu d’escanyar Catalunya. I ja sap que això amanit amb una mica de populisme arrossega vots a cabassos en els llocs on se’ls disputa amb el PP. Perquè no vol assumir els riscos d’impopularitat electoral que tindria fer una proposta de finançament que fos beneficiosa per Catalunya.
Per altra banda, també en poques hores podria començar la campanya terrestre del Tzáhal a la Franja de Gaza per acabar la feina que van començar els raids aeris israelians el cap de setmana passat, tal i com va planificar el líder laborista i Ministre de Defensa d’Israel Ehud Barak en començar la treva de Hammàs ara fa sis mesos. I ho farà també per tàctica electoral. Perquè les enquestes son massa favorables al Likud i no pot permetre que el partit que als ulls de la majoria d’electors resulta més creïble a l’hora de mantenir la política d’apartheid amb els palestins sigui el que lidera Netanyahu. I l’actual Primer Ministre d’Israel Ehud Olmert i la Ministra d’Afers Exteriors Tzipi Livni i candidata del Kadma, saben que la ma dura amb els Palestins té bona premsa electoral i això és el que necessita davant d’unes enquestes desfavorables. Perquè que els 345 palestins morts i els 1.700 ferits que portem després de tres dies de bombardejos sobre la Franja de Gaza no semblen afecten negativament l’electorat israelià, per ara.
Son dues situacions ben diferents, que no son equiparables però que han coincidit amb el temps i ens estan fent patir durant aquests dies de Nadal. Dos conflictes polítics on els poderosos calculen les tàctiques que millor els hi poden resultar per al seu principal objectiu: guanyar les properes eleccions i mantenir-se en el poder.
No cal ni dir que preferiria ser més optimista. Voldria creure que la proposta que presentarà Zapatero ens permetrà disposar dels recursos necessaris per encarar la crisi econòmica amb possibilitats i executar les polítiques públiques que es va marcar el Govern d’Entesa Catalana pel Progrés ara fa dos anys. I voldria creure que els governs occidentals, la Unió Europea, l’ONU i la comunitat internacional faran entendre a Israel que ha d’aturar immediatament els bombardejos i les incursions militars sobre la Franja de Gaza, i que ha d’aixecar el bloqueig i acabar amb l’escanyament econòmic, polític i social de Palestina, tot respectant l’espai humanitari perquè la població civil tingui accés als bens i serveis necessaris per viure amb dignitat de manera continuada en el temps.
Però deixo l’optimisme i els bons propòsits per les primeres hores de 2009. Brindaré perquè la proposta de finançament sigui satisfactòria per als Països Catalans i perquè s’aturi l’ofensiva contra la població civil a Gaza i s’aixequi el bloqueig.
Espero que amb l’arribada del nou any, l’electoralisme no m’espatlli els desitjos de bona voluntat, tant a Palestina com a Catalunya. Tot i que sempre em quedarà el darrer recurs de la carta als reis d’Orient.
