Quan surts de Catalunya i vas pel món, és fàcil adonar-se que la majoria de la gent que et trobes pel camí no té ni la més remota idea del nom del teu país. Bé, caldrà certa dosis de condescendència vers la ignorància d'algunes persones: alguns no coneixen ni Croàcia, ni saben on és Kosovo o Lithuania. Per els catalans que viatgem, quan algú ens pregunta “where are you from?”, ens trobem davant de tres opcions, desafortunadament. Una de las opcions es dir que ets de Barcelona. Tant hi fa si vius a Tortosa o vens de Manresa, encara que siguis dels Pirineus, és igual, la marca Barcelona ven. No sé si és el Barça, Gaudí o la ciutat en sí mateixa… I a vegades aquesta opció resulta la millor per ajudar a la ignorant audiència a identificar els ciutadans de Barcelona com diferents dels espanyols, per començar.
La segona opció és ser persistent i insistir que ets de Catalunya, una nació amb una cultura mil·lenària, una llengua, una gastronomia… però quan arribes a explicar la part geogràfica i per força has de mencionar el Mediterrani i Barcelona, tornes a la primera opció, i també repasses tots els llocs turístics com Lloret de Mar, Blanes o Sitges. La tercera opció és dir que ets espanyol, però clar, aquesta opció no ens va bé a aquells que creiem que Catalunya es mereix ser un estat i el reconeixement internacional com a nació d'aquest planeta. Sigui com sigui, en la primera conversa que tingueu amb qualsevol persona del món, haureu de prendre posició política respecte la situació actual del nostre país. Tot i que per aquells que volem que Catalunya sigui lliure, també és una gran oportunitat de generar consciència sobre la identitat catalana a nivell internacional.
Haig d'admetre que fa alguns anys quan encara vivia a Barcelona però viatjava contínuament per feina, feia servir molt la marca Barcelona. I confesso que encara li dono un bon ús davant d'analfabets absolutistes o en trobades potencialment conflictives (com per exemple, una visita a clients de Madrid). Però des de fa ja 4 anys que vaig decidir dir que sóc catalana i explicar tant bé com puc el que calgui a cada persona fins que entren en raó. Aquí teniu un exemple en anglès de com comencen aquestes converses en general, són repetitives però cal tenir paciència que és la mare de la ciència:
-Where are you from?
-I'm from Catalonia;
-Hmm, Catalonia? Where is that?
-In Europe, by the Mediterranean, like Italy, but on the other side…
-Oh, really? I don't recall I have heard of it, where is it exactly?
-It's between France, Spain and the Mediterranean… do you know the city of Barcelona?
-Oh yes, I love Barcelona!
-Barcelona is the capital of Catalonia, my country.
-Oh, I did not know it was a country, I though it was Spain!
-Oh, no, it's not. Barcelona is not in Spain, but in Catalonia.
-You mean Catalonia is a region of Spain?
-Well, no, I mean Catalonia is a nation but not a state, like the Scottish with the United Kingdom.
-I had no idea of such thing hapening in Spain; so you do not have a Spanish passport?
-Well, yes, actually my country is not allowed to have passports for our people, so we have no choice but to use the Spanish one if we want to travel.
-So you have a Spanish passport but you are not Spanish?
-Exactly, but we will have Catalan passport soon because we are voting for having our own state this year. We are to have a referendum 9th of November to decide if we want to be an independent state and there is a high chance yes wins.
-What? Well I'm sorry to tell you, but until you win, you all are Spanish. Furthermore, I have been in Barcelona, and the food was Spanish tapas everywhere…
-Well, that is the food for tourists, in Catalonia we have an impressive gastronomy the size an importantce of the French or Italian cuisines; some of the best chefs in the world are Catalan, do you know Ferran Adrià?
-No, I'm sorry, but I know Gaudí…
-Gaudí was an architect and a visionaire, not a chef, and you must know Gaudí was Catalan not Spanish.
-But what is the difference right now?
-There is a huge difference. It is not a state that defines a person's nationality. I am Catalan, that is my nationality. I have a Spanish passport because I am not allowed to have a Catalan one, which is unfair. Palestine is a nation but inside the state of Israel, and nobody dares to tell them they are from Israel, right?
Aquest tipus de conversa pot arribar a durar una estona, fins que la persona amb la que parles accepta, com a mínim, no identificar-te com a espanyola. Malgrat tot, alguns et faran la guitza amb el tema de tant en quant. Haureu de ser pacients is seguir algunes direccions indispensables:
1.Doneu exemples d'altres nacions que no són estat, o d'estats que no són una nació, si pot ser, de l'actualitat. Recordar la diferència entre nació i estat és essencial.
2.Després, identitat: Gaudí, el Barça, la cultura i geografia i gastronomia, no us oblideu de mencionar algunes personalitats catalanes reconegudes internacionalment.
3.Aleshores, història: expliqueu com Catalunya va caure sota la dominació espanyola durant 300 anys. Si és necessari, nombreu Franco i el fet que ningú al món ha jutjat en un tribunal internacional els criminals de guerra dels feixisme espanyol, com ho van fer amb els nazis alemanys al segle XX.
4.I per últim, el futur: volem un país nou en un estat nou, i ho volem aconseguir democràticament, volem la llibertat!
Potser una de les millors maneres d'explicar a la gent del món què està passant a Catalunya és col·laborar amb aquest blog, traduint notícies i punts de vista que a vegades no surten del nostre país, i cal fer voltar aquestes notícies per condemnar els abusos espanyols internacionalment i obtenir el suport d'aquelles persones que creuen en la democràcia i els drets humans.
Help Catalonia!
Deborah Jusmet
