Quan CiU ens fa sentir molta, molta vergonya. Quan CiU creua la línia vermella

Inconcebible l’actitud de CiU fent de llebre del PP en la voluntat de restringir el dret de reunió, bo i modificant un seguit de normes i lleis fins a l’extrem que suposaria que la resistència passiva a la policia seria considerada delicte de resistència a l’autoritat, més enllà d’altres mesures vulneradores de l’exercici dels drets civils, com ara el de convocatòria.
Es ben difícil de pair, però és del tot cert. El diputat Jané ahir ho va defensar en nom de CiU, tot presentant una moció que es debatrà avui i que, evidentment, no va rebre cap esmena del PP, raó per la qual serà votada fil per randa per la dreta espanyola.
El text que planteja CiU és un monument a la matusseria i a la inoportunitat política. I, altrament, costa de pair en un partit que representa també el catalanisme polític i prové de l’antifranquisme. Matusseria política perquè ho barreja tot: des de la necessitat d’endurir les penes per a les persones que roben coure fins a les que, ja ho he dit, es queden palplantades o assegudes davant de la policia i es neguen (a la ghandiana) a moure’s. En definitiva, un poti-poti perquè producte (tal vegada per dissimular la mala consciència, perquè és evident que CiU generalment és molt curosa en les formes parlamentàries) de qüestionar l’exerci del dret a manifestació al costat de la legítima reclamanció de mesures contra algun tipus d’atemptat a la propietat privada.
Però no només, matussera, també inoportuna. Més que mai caldrà ser capaços de transformar el descontent i les ambicions nacionals en moviment democràtic, massiu, cívic i permanent de la ciutadania. I és evident que en els propers mesos hi haurà molts interessos des del poder per fer-nos descarrilar, raó per la qual (de fet, ja fa temps que la cosa dura) s’està procedint a una criminalització dels moviments socials. Al darrere (la història ens en dóna exemples a dojo) la policia i els serveis d’intel.ligència infiltrats on calgui. Certament, existeixen col.lectius que defensen formes d’actuació popular i de mobilització lligades a l’acció directa, les actuacions dels quals poden esdevenir atemptats contra béns públics o privats, però és evident que s’exagera la seva presència i capacitat en favor d’aquesta voluntat de criminalització, bo i obviant que ja existeix un corpus legislatiu i jurídic.
Sembla mentida que CiU faci aquest paper tan lamentable, de llebre d’una dreta nacionalista espanyola que, certament, té molt clar que, a menys estat social i majpr reivindicació nacional catalana li correspon ineludiblement una major presència de l’estat policial.
Quan persones del nostre país són empresonades per participar en una vaga, són colpejades en una caserna per dur una estelada o humiliades per parlar en català en una comissaria…
O és que algú dubta que a mesura que ens acostem a la victòria les orelles del llop no seran cada vegada més grans i la bèstia més ferotge? Doncs, per què CiU accepta fer, en el parlament espanyol, de llebre del PP, de holligan de la restricció dels drets civils? Què no ho sap el senyor Jané que només guanyarem si som capaçós de fornir una gran i permanent mobilització popular, cívica i democràtica? Què no ho sap CiU que la voluntat de criminalització i d’estigmatització per part del poder i de l’Estat espanyol dels moviments socials i polítics anirà in crescendo?
Que no sap que per als qui ens neguen el pa i la sal no hi ha res millor que posar la por al cos de les persones i de fer creure que sortir al carrer pot ser una aventura? Que no sap que els va i anirà, bé i millor, fer créixer les espirals de la violència?
Per això, els republicans, ahir, vam demanar en nom del catalanisme que CiU ho retirés de votació, avui, perquè no hi ha llibertat sense drets civils.