Un servidor llegint les portades d'El Periódico i La Vanguàrdia, del dia 20 d'aquest mes de juny, no entenc com encara a Catalunya hi ha gent que vol estar sotmesa sota la monarquia borbònica. El que vam poder llegir a les portades d'aquests dos diaris “catalans”, no sé si se'n fotien de la monarquia o els seus directors, permetent la publicació d'aquestes animalades, s'han begut l'enteniment o són curts de gambals. Crec més l'últim. D'on no n'hi ha no en raja.
“Una corona íntegra i honesta”, deia El Periódico. ¿Què, parlem de l'honestedat i la integritat de la monarquia? Valdria més que no, però en parlaré perquè els unionistes no pensin que tots els catalans, estem d'acord amb el vassallatge a què ens vol sotmetre aquesta monarquia.
“Un rei per a un temps nou”, deia La Vanguàrdia, l'altre diari “afalagador” de la monarquia. ¿Què, parlem del “temps nou” i del “canvi” que ens anuncien els falsos profetes del diari, vassalls del Comte i per obligació del rei? Valdria més que tampoc, però en parlaré perquè no es pensin els monàrquics que els catalans, s'abaixen els pantalons per quatre paraules pronunciades en català.
Com podem veure, a allò que anomenen “espanya” tothom pot arribar a ser rei o reina, i aquí a casa nostra als diaris de més tiratge, qualsevol periodista en pot ser director.
A veure, Enric Hernández i Albert Sanz -director i sotsdirector d'El Periódico- s'ha de ser adulador, pilota, engalipador i ser un barrut, parlar en el vostre diari d'una “corona íntegra i honesta”, oblidant els escàndols de la casa reial espanyola. Passem llista: anant a caçar elefants amb els nostres diners en plena crisi del país, i després demanant perdó dient: “No volverá a suceder”; posant banyes a la mateixa família; la filla de Joan Carles I i germana de l'actual “rei” imputada per tres delictes; el gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI imputat per 25 delictes; un increment espectacular del patrimoni de Joan Carles I, sense donar explicacions de cap mena; voler (per part del Parlament i a corre-cuita) dictar i aprovar l'aforament de Joan Carles I i Sofia pel que pugui passar, en cas que algú remenés massa en el seu regnat, etc.., etc.
Si amb tot això i més que no sabem, els manaies d'El Periódico ens volen fer creure que la monarquia ha sigut “íntegra i honesta” durant aquests 38 anys de submissió borbònica, que baixi Déu i ho vegi! Llavors potser m'ho creuré.
L'altre diari que com adulador i llepaire de la monarquia no el guanya ningú és La Vanguàrdia, presidida pel Comte, dirigida pel “holigan” culer Màrius Carol i sots dirigida per Enric Serra. Aquests, no sé què els hauria de caure a terra, doncs la vergonya no la coneixen. El trio de l'unionisme i contra la independència de Catalunya (Godó, Carol i Cuní), no dissimulen pas la seva aversió a la demanda de molts catalans, de poder fer un referèndum per a decidir el nostre futur.
Per lluitar contra el nostre dret a decidir, s'atreveixen a publicar l'enganyós titular: “Un rei per a un temps nou” Com si aquest “rei” posat amb calçador, fos la solució al nostre dret a decidir. De quin rei i quin temps parlen? Un “rei”, que pel que respecta al seu discurs, té una semblança com dues gotes d'aigua, al discurs del seu pare.
“La meva filla ostentarà i farà ús del títol de Princesa de Girona”i “Vull fer de Catalunya un territori més monàrquic”. Dues frases demostratives de com ha sigut educat aquest “rei”; amb “el ordeno y mando” i els meus vassalls han d'acatar el que jo dic, i s'ha acabat el bròquil. Aquest “rei” posat i coronat a dit, sense el suport de molta gent, més aviat és un “rei per a un temps antic”.
Fixem-nos, que parla de Catalunya com un territori de la seva propietat, on amb les seves freqüents vingudes a casa nostra vol fer créixer una monarquia absoluta i fer-ne un feu propi. Jo l'aconsellaria que no vingués massa, perquè del contrari, aquesta dèria del “rei” pot acabar com el rosari de l'aurora.
El ministre (Wert) vol espanyolitzar als nens catalans i el “rei” (Felip VI el Breu) hereu del franquisme, vol sotmetre i conquerir els seus vassalls catalans. Evidentment el govern central amb Rajoy al davant i la monarquia amb Felip VI el Breu al darrere, són una colla de passerells doncs cada vegada que obren la boca, la quantitat d'independentistes va augmentant.
Fa unes setmanes el setciències del Rajoy ens va amenaçar que si aconseguíem la nostra independència, tornaríem a l'Edat Mitjana. Ara, el “rei” imposat a la força, diu que el títol de Princesa de Girona que ostentarà la seva filla, malgrat l'oposició de l'Ajuntament gironí, ve de l'Edat Mitjana i s'ha de mantenir; el borbó va més enllà que Rajoy, volent mantenir un títol medieval i sotmetent els catalans a la seva voluntat, sense deixar-nos aconseguit la nostra independència. A veure, si de tan modern i preparat com diuen que està el “rei”, resultarà més autoritari i més absolutista que el seu pare i tots els seus avantpassats borbònics.
Amb totes les rucades que ha dit el nou “rei” en els pocs dies que figura com a tal, demostra ser un altre personatge de fora de Catalunya, que no ha entès res del que està passant a Catalunya. Felip VI el Breu comença el seu nefast regnat, exercint la seva fatxenderia provocant als seus vassalls catalans. Una setmana després de la seva posada en escena a Madrid, la primera visita oficial ha hagut de ser a Catalunya, concretament a Girona, sabent que no és ben rebut en aquesta ciutat i a molts altres llocs de Catalunya.
També ha fet coincidir aquesta visita amb el dia que el nostre Parlament votava monarquia o república, i sabent que la majoria del poble català rebutja i troba il·legítima la monarquia que representa. Amb l'afegitó, que el “rei” sap molt bé, el sentiment de rebuig que hi ha a Catalunya cap a la seva persona en particular, encara que quan ens visita li estiguin fent la gara-gara, des que arriba fins que marxa. Una altra provocació de les moltes que arriben des de Castella. Després no es queixi la monarquia de què no volem retrats ni fotografies del “rei” per a penjar als nostres Ajuntaments, de si els pengem de cap per avall o els cremem.
En conclusió, com tots sabem de quin peu calça els vostres diaris -senyors d'El periódico i La Vanguàrdia-, continueu fent de bufons del “rei” i exerciu de vassalls, però no vulgueu entabanar a la gent amb les vostres frases grandiloqüents. Si així penseu engruixir la llista dels vostres subscriptors, demostreu tenir molt poc olfacte comercial.
Jo, prefereixo seguir i complir les paraules del filòsof Sèneca:
“Prefereixo molestar amb la veritat que no complaure amb adulacions i afalacs”
