QUADERN DE VACANCES

Al final de curs i després de les avaluacions era costum – no sé si encara ho és- que el mestre encarregués als alumnes els deures d’estiu. El famós quadern de vacances que en el cas dels mals alumnes tenia una dimensió més gran i una connotació sancionadora. Enguany el grup d’avaluació ha detectat un cas de mal rendiment i mal comportament flagrant. És el cas d’un alumne que no només no progressa adequadament en la millora dels seus reptes acadèmics, sinó que sistemàticament es dedica a impedir els progressos de molts altres alumnes, especialment dels més complidors.
Em plantejava aquest símil quan he vist escrit negre sobre blanc les reflexions del periodista Jofre Llombart que ha sabut extreure l’elixir del mapa acadèmic. L’alumne Estat influenciat per les males companyies d’un grup liderat pel típic personatge autoritari, el PP, i amb seguidors sense personalitat com el PSOE i C’s, no només no ha abordat els principals aprenentatges i deures per passar les proves d’un Estat democràtic homologable, sinó que ha boicotejat de forma sinistra, tots els intents d’avançar d’altres alumnes com el Parlament de Catalunya. Però també del valencià i del balear.
El Parlament català aprovà cobrar un impost als bancs  per a grans fortunes i el Tribunal Constitucional partidista i polititzat ho tombà. El Parlament aprovà protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents i el Tribunal Constitucional del PP ho tombà. El Parlament aprovà garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d’hivern i el Tribunal Constitucional pactat amb el PSOE ho tombà.  El Parlament aprovà cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social i el Tribunal preConstitucional ho tombà. El Parlament aprovà fer polítiques d’igualtat entre homes i dones i el Tribunal Constitucional al servei del poder executiu el tombà. El Parlament aprovà que el català és la llengua vehicular a l'escola i el Tribunal Constitucional supremacista ho tombà. El Parlament aprovà cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l’import a la protecció ambiental i el Tribunal Constitucional en col·lusió amb els oligopolis elèctrics ho tombà. El Parlament aprovà prohibir el fracking i els membres del Tribunal Constitucional que comparteixen la Llotja del Bernabeu amb els empresaris receptors d’ajuts per autopistes en fallida i dipòsits de gas avortats, ho van tombar.  El Parlament aprovà cobrar una taxa a les operadores d’Internet per dedicar-lo a la cultura i els membres del Tribunal Constitucional que comparteixen recepcions reials amb  els CEO dels oligopolis telefònics, ho van tombar. El Parlament aprovà prohibir les corrides de toros i els membres del Tribunal Constitucional que se solen trobar a la grada dels toros, com els que van donar l’estocada a l’Estatut, ho van tombar. El Parlament aprovà una reglamentació dels horaris comercials favorable al petit i mitjà comerç i el Tribunal Constitucional ben connectat amb els caps de la patronal de les grans superfícies ho tombà. El Parlament aprovà impulsar les infraestructures ferroviàries de rodalies i el corredor mediterrani i el Tribunal Constitucional ho tombà per afavorir els seus amics de les grans constructores involucrades en els projectes faraònics , radials i ineficients d’infraestructures.
La majoria del poble de Catalunya, els tutors d’aquest alumne tant perjudicat, el Parlament de Catalunya, no confien gens que aquest agost, l’altre alumne faci els deures pendents. I sobretot canviï l’actitud. Per això la majoria són partidaris de canviar d’escola de forma irreversible. La minoria que no ho té clar no està oferint cap alternativa, cap Quadern de vacances, que sigui capaç de superar les assignatures suspeses i canviar l’actitud. Constaten un greu problema de manca d’intel·ligència emocional en l’Estat i només defensen la permanència en el estatus quo per estrictes raons sentimentals i identitàries. I per això fan costat a les estratègies basades en les amenaces – tant poc pedagògiques- per continuar com ara.
Però el punt de no retorn s’ha traspassat quan la defesa de l’alumne asocial només es basa en la intoxicació, la mentida, l’abús de la justícia i l’ús dels aparells policials més enllà de la pròpia llei. La persecució, fins i tot, d’aquells que han volgut intermediar en el conflicte entre alumnes encara provoca que més gent, fins ara indecisa, opti pel canvi de marc.
Benvolguts lectors aquesta és la crua realitat de l’avaluació final de curs abans d’un agost de vacances que ja es veu a venir que no solucionarà cap dels reptes pendents. Ans el contrari els agreujarà. Refresquin-se sota la palmera perquè després d’agost i potser abans, la voràgine serà total.