Que Chester Brown és un paio curiós fa temps que ho sabem. Només cal llegir Ed, el payaso feliz per adonar-se que estem davant d’un autor poc convencional. Però és que amb Pagando por ello. Memorias en cómic de un putero, s’ha superat. Crec que cal ser molt sincer i valent per admetre públicament que hom és un client habitual de la prostitució. No tothom s’atreviria a fer-ho. I ho és perquè són moltes les raons per les quals hom pot recórrer als serveis d’una prostituta, però Chester Brown reconeix públicament la qual potser sigui la raó principal de l’existència d’aquest ofici i que no tots els homes estarien disposats a reconèixer (per allò de ser un HOME de debò), és a dir, que té dificultats serioses per lligar. Tots som molt moderns però després resulta que reprovem les conductes dels altres per semblar-nos vergonyants i indignes, i ens incomoda que els altres assumeixin com a pròpies debilitats que nosaltres no ens perdonaríem reconèixer públicament. A Chester Brown, però, no li causa cap pudor.
En Pagando por ello ens explica com desencantat de l’amor romàntic després de trencar amb la seva darrera parella sentimental, decideix no tornar a tenir nòvia mai més i és aquí on se li planteja un conflicte que ha de solucionar: com seguir mantenint relacions sexuals quan no es posseeixen les habilitats socials suficients per aconseguir tenir relacions d’una sola nit. I la solució és el sexe de pagament. A partir d’aquí Chester Brown ens presenta un diari gràfic del temps que va estar relacionant-se amb prostitutes i ens explica com van ser aquestes trobades, les expectatives, les alegries, les decepcions, els dubtes i les pors. Però el més interessant del llibre i el que en definitiva li aporta valor i el fa únic, és la seva reflexió sobre l’amor romàntic, nefast i perniciós al seu parer, perquè es tracta d’una creació cultural basada en la possessió de l’altre i sempre acaba provocant patiment, i el seu al · legat a favor de la normalització, no només descriminalització, de la prostitució, defensant la llibertat de l’individu per fer amb el seu cos allò que vulgui, sempre que s’estiguin respectant els drets i llibertats de l’altre. Tot aquest discurs molt ben argumentat i discutit amb la resta de personatges que apareixen en el llibre, dues ex nòvies, un germà, els amics i també dibuixants Joe Matt i Seth … i àmpliament raonat en les notes finals que acompanyen el llibre, una cinquantena de pàgines d’argumentació i demostració a través d’un bon treball bibliogràfic.
Es pot o no estar d’acord amb les tesis de Chester Brown. Jo mateixa comparteixo algunes de les seves opinions i altres no. Potser a vegades em sembla una mica radical, però qui sap quines experiències li han tocat viure que jo no he viscut i viceversa.
El que està fora de dubte és que aquesta és una obra interessantíssima, peculiar i personal, que no deixarà indiferent a qui la llegeixi i que fa pensar.
