- Publicitat -
Una vegada més, i en el discurs inaugural de la XCII Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, el seu president i cardenal arquebisbe de Madrid,Rouco Varela, va fer unes declaracions polèmiques i més que discutibles. Sembla que aquest senyor quan obri la boca és per polemitzar, però no hem d’oblidar que allò que diu és per deixar clar quina és la línia oficial de l’església espanyola.
Des de sempre, un dels objectius de l’església ha estat el de recordar-nos, com si fos el nostre àngel protector, de no caure en els perills del pecat. Així, des que naixem amb el pecat original inclós fins la nostra mort, els humans hem d’anar purificant el nostre cos i la nostra ànima si no volem caure en les flames de l’infern. Pecadors com som, la nostra obligació és la de purificar-nos, això és “deslliurar, depurar tot element estrany o nociu del nostre cos per ser una persona digna d’entrar en contacte amb el sagrat”.
Doncs bé, en aquest camí de purificar el nostre cos i ànima hem d’afegir-hi, segons Sa Eminència el cardenal Rouca Valera, el de la memòria. Segons ell, i davant el decret que el Govern prepara per accelerar la nova legislació sobre víctimes de la dictadura franquista, els ciutadans i ciutadanes hem de practicar “una auténtica y sana purificación de la memoria”. El cardenal ens proposa que ens fem una mena de rentat de cervell i esborrem, com si res hagués passat, totes les frustracions, repressions, tortures, crims, persecucions, discriminacions, assassinats, imposicions, exilis, … que hem patit, vist, llegit o ens han contat dels quaranta anys de la dictadura feixista. Què els sembla?. Ara resulta que, segons ell, “ a veces es necesario saber olvidar”, ja que aquestes investigacions judicials de les fosses del franquisme han contribuït que “ no son pocos los que manifiestan una justificada inquietud ante el peligro de un deterioro de la convivencia serena y reconciliada, que hemos logrado ya en nuestra sociedad”. Així que investigar on han estat soterrats milers i milers de ciutadans, exhumar les fosses i notificar a les famílies els resultats de les investigacions genera, per a Rouco Varela, inquietud i deteriora la convivència.Ara resulta que després de quaranta anys els fills, els néts, les esposes… de les víctimes no tenen dret a saber on estan els seus familiars desapareguts, no poden rescabalar la seua memòria, la seua dignitat i traslladar-los al costat dels seus.
Però és que, a més a més, el president de Conferència Episcopal Espanyola va més enllà i assegura que “ a los jóvenes hay que liberarlos, en cuanto sea posible, de los lastres del pasado” .És a dir que la guerra civil espanyola i la repressió de la dictadura franquista no cal que l’expliquem als nostres joves. Aquest inefable període és un “lastre del pasado” que cal oblidar. Segurament, i si depenguera d’ell, fins i tot aquests continguts els eliminaria del currículum d’història. I és que el senyor Rouco és molt espavilat i sap que a l’església no li interessa que les noves generacions escarben en el passat franquista, doncs aquesta institució, que estigué al costat del dictador governant en connivència, eixiria esguitada.
Conéixer els esdeveniment que portà a una part de l’exèrcit a sublevar-se contra el poder democràtic de la República, la barbàrie d’una guerra incivil que costà la vida a milers i milers de persones, les repressions, assassinats, exilis… que patiren els vençuts,i a més a més la manera dictatorial amb la que es governà al llarg dels quaranta anys de dictadura franquista, i amb el suport de l’església, tot plegat, conèixer aquest període de la nostra història hauria de ser una exigència de la democràcia. La desmemòria històrica no contribueix a una major convivència. Només coneixent les barbaritats, atrocitats, crueltats i injustícies del passat podrem entendre millor la societat en la qual ens ha tocat viure, i posar els mitjans perquè no torne a passar. El coneixement ens fa més lliures, crítics i responsables, la ignorància és atrevida, irreflexiva, controlable. Segurament, i per les seues declaracions, el senyor Rouco vol una joventut ignorant, ” liberada del lastre del pasado” perquè així serà més controlable.
Senyor Rouco, ja hem estat massa anys atemorits en purificar el nostre cos i ànima perquè ara vosté vinga dient-nos que també hem de purificar la memòria. Conèixer el passat és fonamental per saber qui som, amagar l’holocaust, el nacisme,l’aparheid,…, i ara el franquisme, és hipocresia i en això, no ho dubte, la institució que vosté representa és especialista.
Alcoi, 1 de desembre del 2008
Des de sempre, un dels objectius de l’església ha estat el de recordar-nos, com si fos el nostre àngel protector, de no caure en els perills del pecat. Així, des que naixem amb el pecat original inclós fins la nostra mort, els humans hem d’anar purificant el nostre cos i la nostra ànima si no volem caure en les flames de l’infern. Pecadors com som, la nostra obligació és la de purificar-nos, això és “deslliurar, depurar tot element estrany o nociu del nostre cos per ser una persona digna d’entrar en contacte amb el sagrat”.
Doncs bé, en aquest camí de purificar el nostre cos i ànima hem d’afegir-hi, segons Sa Eminència el cardenal Rouca Valera, el de la memòria. Segons ell, i davant el decret que el Govern prepara per accelerar la nova legislació sobre víctimes de la dictadura franquista, els ciutadans i ciutadanes hem de practicar “una auténtica y sana purificación de la memoria”. El cardenal ens proposa que ens fem una mena de rentat de cervell i esborrem, com si res hagués passat, totes les frustracions, repressions, tortures, crims, persecucions, discriminacions, assassinats, imposicions, exilis, … que hem patit, vist, llegit o ens han contat dels quaranta anys de la dictadura feixista. Què els sembla?. Ara resulta que, segons ell, “ a veces es necesario saber olvidar”, ja que aquestes investigacions judicials de les fosses del franquisme han contribuït que “ no son pocos los que manifiestan una justificada inquietud ante el peligro de un deterioro de la convivencia serena y reconciliada, que hemos logrado ya en nuestra sociedad”. Així que investigar on han estat soterrats milers i milers de ciutadans, exhumar les fosses i notificar a les famílies els resultats de les investigacions genera, per a Rouco Varela, inquietud i deteriora la convivència.Ara resulta que després de quaranta anys els fills, els néts, les esposes… de les víctimes no tenen dret a saber on estan els seus familiars desapareguts, no poden rescabalar la seua memòria, la seua dignitat i traslladar-los al costat dels seus.
Però és que, a més a més, el president de Conferència Episcopal Espanyola va més enllà i assegura que “ a los jóvenes hay que liberarlos, en cuanto sea posible, de los lastres del pasado” .És a dir que la guerra civil espanyola i la repressió de la dictadura franquista no cal que l’expliquem als nostres joves. Aquest inefable període és un “lastre del pasado” que cal oblidar. Segurament, i si depenguera d’ell, fins i tot aquests continguts els eliminaria del currículum d’història. I és que el senyor Rouco és molt espavilat i sap que a l’església no li interessa que les noves generacions escarben en el passat franquista, doncs aquesta institució, que estigué al costat del dictador governant en connivència, eixiria esguitada.
Conéixer els esdeveniment que portà a una part de l’exèrcit a sublevar-se contra el poder democràtic de la República, la barbàrie d’una guerra incivil que costà la vida a milers i milers de persones, les repressions, assassinats, exilis… que patiren els vençuts,i a més a més la manera dictatorial amb la que es governà al llarg dels quaranta anys de dictadura franquista, i amb el suport de l’església, tot plegat, conèixer aquest període de la nostra història hauria de ser una exigència de la democràcia. La desmemòria històrica no contribueix a una major convivència. Només coneixent les barbaritats, atrocitats, crueltats i injustícies del passat podrem entendre millor la societat en la qual ens ha tocat viure, i posar els mitjans perquè no torne a passar. El coneixement ens fa més lliures, crítics i responsables, la ignorància és atrevida, irreflexiva, controlable. Segurament, i per les seues declaracions, el senyor Rouco vol una joventut ignorant, ” liberada del lastre del pasado” perquè així serà més controlable.
Senyor Rouco, ja hem estat massa anys atemorits en purificar el nostre cos i ànima perquè ara vosté vinga dient-nos que també hem de purificar la memòria. Conèixer el passat és fonamental per saber qui som, amagar l’holocaust, el nacisme,l’aparheid,…, i ara el franquisme, és hipocresia i en això, no ho dubte, la institució que vosté representa és especialista.
Alcoi, 1 de desembre del 2008
Publicitat
