A l’any 2011 el dèficit total d’España era del -8,51% i al 2012 ha de ser del -5,8%.
Si l’Estat n’era responsable del -5,10%, al 2012 hauria d’arribar al –3,48% aplicant una reducció de –1,62%. (el govern es marca un -4% amb una reducció de –1,1%).
Per contra, si les Comunitats Autònomes, en el conjunt de totes elles i segons els números del govern central, se’ls hi atribuïa el -2,94%, al 2012 hauria de quedar en –1,98% aplicant una reducció de –0,96% (el govern exigeix arribar al -1,5% amb una reducció de –1,44%).
Com es pot veure, espero que ben clarament exposat, l’Estat vol eixugar part del seu propi dèficit a càrrec de les CCAA. Del seu conjunt, que això és una altra història ja que, com es ben sabut, n’hi ha 6 que hi aporten més del que reben -destaquen Catalunya i Madrid per sobre de Ctat. Valenciana, Balears i en menor quantia Aragó i La Rioja- , dues que hi aporten el que els hi sobra… cosa que està molt bé, i les altres 9 que sempre han rebut molt més del que aporten, començant per Andalusia que, amb una població superior a la de Catalunya suporta una carga/habitant molt inferior (412 €) a la que suporten els catalans (602 €) que, amb la Ctat.de Madrid (688 €), son les més altes de l’Estat. Digne de menció, també, i seguint en la línia marcada per Andalusia, el que suporten els habitants de les CCAA de Múrcia (410 €), Castilla-La Mancha (394 €), Extremadura (375 €) o Canarias (374 €). -Balances Fiscals publicades al 2005-. Desprès, pot ser millor ni saber-ho.
Això ha de quedar ben clar també en l’aspecte dels pressupostos propis de l’Estat i el de les CCAA ja que, mentre en els primers hi apareixen partides “generals” com defensa, església, corona, etc., també hi ha la d’infraestructures que, en el cas de Catalunya, per molt pressupostades que estiguin, quan arriben, es a conta-gotes, tard i de manera insuficient.
Per altre banda, en els de les CCAA hi han les competències traspassades, i que són les que toquen de més a prop a la gent, com Sanitat i Ensenyament, per exemple.
Hauria de ser evident que aquestes son les partides que baix cap concepte haurien de retallar-se perquè son les de l’atenció i servei a les persones. Per un costat, estem parlant d’aprendre, i si pot ser en català millor perquè acceptar la cooficialitat com a llengua vehicular d’aprenentatge a l’escola és dur al català a la seva utilització residual i atemptar directament al moll de l’ós del país per la seva pervivència com a tal però, per un altre costat, és que estem parlant de l’assistència sanitària que si no és suficient afecta a la vida de les persones… De totes les que viuen a Catalunya.
Hi ha algun polític, com la Sra.Rosa Díez, que diu sense pels a la llengua que no es poden permetre 17 organismes de tot. Te tota la raó i, per començar, s’haurien de suprimir els Ministeris de Sanitat i el d’Ensenyament per estar traspassada la seva raó de ser a les CCAA. Fixi’s vostè en un moment !.
O si no, i més que res perquè puguin fer la seva funció, podrien preguntar a cada una de les 17 CCAA quines segueixen volent les competències transferides en el malfet “café para todos” perquè, pot ser alguna, pel que sigui, ja no hi estigui interessada i les podrien absorbir.
Desprès d’aquests moviments tan simples i senzills, i comptant amb la noblesa de la que sempre s’ha fet gala per tot el territori, segurament que d’aquestes 17 en quedarien les que han de quedar, amb la diferència afegida de que tothom més a gust… i, pot ser, inclús, més amic.
Si en compte de bona voluntat i realisme el que es troba son enveges i injustes compensacions, seguirem com fins ara, i cada dia pitjor, en números però, el que es més important, també en les ridícules pugnes entre desiguals, per més que hi hagi qui vulgui ignorar les diferències existents.
S’ha de tancar la aixeta de la nostra sagnia cap a España, però no individualment com el matrimoni de Siurana o de l’anunci d’algun que altre Ajuntament que, tret del fet simbòlic del que hauríem de fer tots de poca cosa més pot servir, si no de manera general i institucional. Si seguim així, amb acords i pactes o no, pot ser que alguns dels nostres descendents no s’en recordin massa be dels seus pares.
Publicat a http://reusdigital.cat/
