Molt sovint, quan un polític es manifesta temps després d’ocupar el càrrec ho fa per justificar algunes de les seves decisions anteriors. Molt poques vegades un polític modifica públicament les posicions que va defensar en actiu, com si l’infalibilitat anés lligada al càrrec.
L ‘expresident Jordi Pujol ha publicat a la seva pàgina web un article on planteja la independència de Catalunya per primera vegada com una possibilitat i no només com a una opció. En entrevistes posteriors a l’escrit del dia 25 ha confirmat aquesta opinió.
Com és natural, al senyor Pujol l’han obligat a fer de parallamps ja que de tots costats l’han criticat i tractat de senil, d’hipòcrita o d ‘oportunista. El darrer llamp l’ha llençat l’expresident Montilla que ha acusat Pujol de voler trencar l’espai central de convivència, afegint que aquesta actitud també la veu en el PP de manera que Pujol i el PP es „retroalimenten, s’utilitzen i s’ajuden “ en paraules textuals.
El senyor Montilla, que segurament ha llegit l’article del senyor Pujol, ha d’explicar més clarament que li permet dir que Pujol vol trencar un espai central de convivència, perquè jo no ho entenc. Això d’espai central de convivència em sona molt a la convivència del PSC amb el PSOE, que també era central, del centre d’Espanya vull dir.
„ Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions com pretenen encara alguns socialistes catalans “. Aquestes paraules de Pujol són les que potser han „picat “a Montilla. I també quan diu: „ Si algun canvi hi pot haver de moment ‚més fàcil és que sigui per a mal que per a bé. Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència “.
No és necessari ser partidari de Pujol ni haver votat alguna vegada CiU per estar satisfet de la posició de Pujol perquè només es pot anar endavant si els esforços d ‘uns i d’altres van en la mateixa direcció, i les paraules de Jordi Pujol han d’ajudar a fer el camí que els catalans vulguin.
